Raquel Gámez Serrano, Ferran Joanmiquel Pla, Joan Biscarri Gassió són els nous guanyadors de la Nit del Misteri, la festa literària d’Òmnium dedicada al gènere negre i a l’escriptor d’aquest estil, Ferran Canyameres. El lliurament de guardons, que ha tingut lloc aquest dimarts al vespre, també té com a un dels premis importants el de poesia Enric Gall.
Raquel Gámez, Premi Ferran Canyameres de novel·la
No s’esperava guanyar el XXXI Premi de Novel·la Ferran Canyameres, el més important de la Nit del Misteri, i se sent molt feliç. L’escriptora barcelonina, establerta a Creixell, ha obtingut el guardó amb “Malabèstia”, una novel·la que s’endinsa en les plantacions de marihuana a les urbanitzacions. “La història té com a protagonista a Gala Antich, una educadora social que descobreix tot aquest tramat il·legal a una zona de Catalunya a través d’una usuària que li arriba al servei. Comença la investigació i el cas recau en el sergent August Vehí”. Raquel Gámez es dedica de ple a escriure des de fa un any i mig, i gairebé sempre amb històries de misteri. “M’atrau molt aquest gènere perquè et dona la possibilitat de posar sobre la taula tots aquells racons foscos que molesten però hi són. M’agrada que surtin a la llum. I a Catalunya, després de la crisi immobiliària, hi ha un pulmó de cultiu de marihuana i dels més importants d’Europa, que va cap al Marroc i Holanda”. Gámez s’ha implicat en el gènere negre amb diverses iniciatives, com el nou Festival de Novel·la Criminal de Creixell que ella dirigeix.
Joan Biscarri Gassió, Premi de Narracions Curtes Ferran Canyameres
El XXXIV Premi de Narracions Curtes Ferran Canyameres ha viatjat fins a Balaguer. Ha recaigut en Joan Biscarri Gassió amb l’obra “La cambra fosca”, on relata el cas d’una mestra que comença a investigar un cas d’assetjament a la seva escola que no va detectar. L’autor, molt il·lusionat amb el premi d’Òmnium, ha explicat que escriure era la seva assignatura pendent i que es va posar un cop jubilat de professor de Psicologia a la Universitat de Lleida. “Escric des de fa un parell d’anys, tant novel·les com contes. I estic molt content perquè ja he rebut diversos premis. M’agrada el gènere negre, encara que no tot el que escric és d’aquest estil. Hi ha una mica de tot, però sí que intento que la història tingui misteri”. Biscarri també considera que aquest gènere permet donar visibilitat a temes que resulten incòmodes de tractar i gestionar però que estan. “El problema del ‘mòbing’ a l’escola hi és i aquest conte que ha guanyat s’inspira en el mateix. D’alguna manera també serveix per denunciar aquests afers. I de fet a mi m’interessava més donar-li protagonisme a la professora que no pas a l’assetjador.
Ferran Joanmiquel, Premi de Teatre Àngels Poch
El dramaturg gironí s’ha alçat amb el II Premi de Teatre Àngels Poch amb l’obra “Samurai”, que té com a protagonista a un professor de secundària amb una forta càrrega traumàtica i dolorosa que veu reflectida en un dels seus alumnes. Ferran Joanmiquel, content amb el premi, viu amb i d’aquest ofici en el qual compagina l’escriptura, la direcció i la docència. “Fa uns anys que em dedico plenament al teatre. Crec que em podria definir com un dramaturg social perquè m’agrada escriure sobre l’identitat i l’origen, la llengua, la migració, la transhumància… És el reflex de les meves inquietuds i de la realitat que ens toca viure. I, de fet, ben mirat són temes universals”. Joanmiquel avança que estem de sort perquè aquesta obra premiada va ser un encàrrec de la sala Mercantil de Balaguer i ja s’està assajant per ser estrenada a la mateixa ciutat a la tardor, al mes de novembre. Ell mateix n’és el director. L’autor diu que li faria molta il·lusió que l’obra és pogués representar a Girona (ciutat on resideix) i està clar també Terrassa, en alguna de les sales que tenim.
Salvador Obiols, Premi de Poesia Enric Gall
Salvador Obiols Gómez, de Viladecans, s’ha endut aquest guardó amb el poema “Cor codolenc”, que és una reflexió a partir del seu compromís i sentiments respecte al país, Catalunya, la seva identitat, la parla i la llengua. També utilitzar el mar com a font d’inspiració i com a metàfora interrelacionada amb la vida. Obiols està molt content, i més encara perquè serà el quart premi d’aquesta convocatòria que obté. També en va ser guanyador en les edicions de 2005, 2006 i 2018. “Sóc un veterà en aquest certamen. De fet, jo fa més de 15 anys que em presento a concursos literaris de poesia i narrativa, i val a dir que tinc bastant sort”. Ho constata a través del seu curriculum que aplega 117 reconeixements i premis. Afegir que Obiols també té vinculació amb Terrassa a través de la fotografia, un àmbit en el que ha destacat a nivell aquí i a l’estranger en exposicions, membre de jurat de concursos i publicacions. Amb la fotografia va entrar en contacte amb el FotoClub Terrassa que té la seu a LaFACT.
