CRÍTICA DE TEATRE
“Muerte de un viajante”, d’Arthur Miller. Intèrprets: Imanol Arias, Joan Arias, Fran Calvo, Cristina de Inza, Fran Calvo, Susana Garachana, Carlos Serrano i Miguel Uribe. Dia 18 de juny de 2022. Teatre Principal de Terrassa.
La temporada municipal d’arts escèniques es va acomiadar de manera vibrant amb la representació de “Muerte de un viajante” amb Imanol Arias, un dels grans actors de l’escena espanyola. Arias, amb tota la seva companyia, va agrair l’acollida càlida i entusiasta que li va dedicar el públic que omplia gairebé de gom a gom el Teatre Principal. L’actor, en català, va manifestar que se sentia molt satisfet d’actuar per primera vegada a Terrassa i a Catalunya. Així, doncs, vàrem tenir el privilegi de ser els primers que vàrem poder gaudir del seu treball dramàtic en directe en acceptar aquesta funció a Terrassa com a prèvia a les que farà, a partir d’avui, al Teatre Romea de Barcelona.
“Muerte de un viajante” és una obra d’Arthur Miller dels anys 50 (1949) que conta una història sobre el somni americà que, de fet, també podria ser el somni de qualsevol ciutadà del món. Miller ens presenta a Willy Loman, un viatjant de comerç, casat amb dos fills, que s’ha dedicat en vida i ànima a la seva feina. Ara, que ha complert els 60 anys, s’adona que l’empresa l’exigeix més del que pot fer -les vendes baixen- i el convida a plegar. Ell, però, orgullós, es resisteix a marxar com un perdedor.
La situació de Loman fa trontollar encara més la vida familiar. La seva esposa, abnegada i resignada, intenta protegir-lo i fer-li veure que potser ja ha arribat l’hora de jubilar-se. Els seus fills gairebé s’ho miren com simples espectadors. Loman vol que els seus fills siguin uns triomfadors, però no ho són. Han optat per viure la vida en present sense pensar pel futur.
La història d’aquest viatjant de comerç va endavant i enrere, amb la qual cosa podem veure el camí vital de tots els protagonistes. El matrimoni compleix amb el retrat convencional del rol masculí i femení. L’home treballa i la dona té cura dels fills i de la casa. Els ingressos són molt justos i insuficients per mantenir-se tots quatre en un pis petit on només hi ha finestres. Paguen les compres a terminis i fins i tot hi ha mesos que han de demanar un préstec al veí perquè no arriben. Amb tot, el cap de família es permet alguna nit extra amb alguna noieta de les zones comercials que visita.
L’obra és un clàssic tan contemporani que posa els pels de punta. Més de 70 anys escrita i estrenada i ens sentim plenament identificats amb aquesta família de classe treballadora que s’hi deixa la pell per no quedar al marge. És una gran història i té un gran actor per explicar-la. Imanol Arias s’hi deixar anar amb tot el seu mestratge i ofici per interpretar aquest Willy Loman que només viu per treballar i per aconseguir un benestar millor pels seus. L’actor es bolca en l’àmplia gamma de registres que ofereix el personatge que passa de l’èxit al fracàs amb totes els matisos possibles. Trobem un Loman fort que s’imposa per defensa els seus principis davant dels seus fills i també un Loman fràgil per afrontar un canvi de estatus i anímic que no vol perquè sent que ja no serà ningú. Un Loman que continua lluitant acompanyat de les seves maletes, amb les que lamentablement farà l’últim viatge.
Està clar que Imanol Arias és el protagonista, però els qui l’acompanyen no es queden enrere. Ens va agradar molt Cristina de Inza, la Linda i esposa del comercial, sempre pacient, però no pas innocent de què passa al seu voltant. I també Carlos Serrano, com a Happy, i Jon Arias (fill de l’actor), c om a Biff, els fills del matrimoni que aporten aquest aire de joventut i amb el mateix rebel·lia, frescor, ingenuïtat. És un muntatge amb nota alta que es fa apreciar el treball en directe d’Imanol Arias (l’hem vist moltíssim en cinema i a la televisió esdevenint molt popular amb “Cuentáme”) i per descomptat valorar un text clàssic que encara és molt viu.
