Els temes universals, com l’amor i la mort, sempre són vius perquè formen part de la vida i de l’ésser humà. El que canvia amb el pas del temps és la forma d’expressar-se i manifestar-se. El reconegut director de teatre, David Selvas, ha fet una relectura de “Romeu i Julieta”, una de les obres més famoses i populars de Shakespeare, i dimecres en farà estrena al Poliorama de Barcelona. Selvas va triar a Emma Arquillué, de Terrassa, per interpretar la Julieta del segle XXI.
L’actriu parla de l’obra amb molt d’entusiasme. “David Selvas ha revisitat el text clàssic i ha fet, juntament amb Yoan Yago, una versió actual, però ha preservat tota l’essència de la història. La tragèdia de Romeu i Julieta, malgrat ser del segle XVI, no ens queda tan lluny. Perquè, de fet, el que hi ha al darrere d’aquest amor prohibit és un tema de convencions i pressions socials”.
El Romeu i la Julieta que pujaran al Poliorama s’allunyen dels palaus i mansions antigues i és treuen el vestuari encorsetat. Els d’avui parlen i escolten les músiques de la gent jove d’ara i visiten les discoteques. “L’obra és romàntica i passional, però l’actual incideix també en les causes. En l’odi que mantenen les dues famílies, els Capulet i els Montagú, i en la violència que això provoca. Un odi, a més, que passa de generació en generació i que no té fi”.
Arquillué fa una Julieta jove però no tan jove com la creada per Shakespeare. “La protagonista de Verona tenia 15 anys i jo en tinc 26. Però en l’obra hi ha una evolució. És una noia enamorada que desprèn molta innocència, puresa, frescor fins que s’ha d’enfrontar al pare perquè ell la vol casar amb un altre que no estima. I això fa que el personatge femení experimenti, amb més presses, un creixement, una maduresa i un empoderament per rebel·lar-se contra els fets imposats”.
Un viatge intens
L’actriu reconeix que liderar aquesta obra, juntament amb Nil Cardoner (Romeu) és una posada de llarg en els cinc sentits. “És un gran salt professionalment per a mi, però vull dir que és un espectacle molt coral”. Afegeix que “ha estat un viatge molt intens de tot l’equip i això m’ha tret la pressió i el pes de ser la coprotagonista. I, al final, m’he relaxat perquè estic en les mateixes condicions i amb la mateixa quota de responsabilitat”.
Sap també que portar el nom d’Arquillué fa que es puguin generar comparacions. “En sóc conscient que estic en el punt de mira com tants actors i actrius que si troben. Tampoc devia ser fàcil per la Marta Marco, filla de Josep Maria Marco, pel Marc Bosch, fill de l’Emma Vilarasau i del Jordi Bosch i tants d’altres… És inevitable, però jo ho visc amb molt d’orgull i confio que els directors – en aquesta obra en van seleccionar en un càsting- i els espectadors en vegin amb mi tal com sóc i com treballo”.
L’Emma va més enllà i considera que aquesta qüestió no es planteja en altres professions. “Hi ha sagues familiars de metges, d’advocats i d’arquitectes i ningú se sorprèn que això passi. Al final, gairebé és una cosa natural perquè el teatre a casa ha estat molt present i hem conviscut amb ell a través del meu pare. I estic molt agraïda per tot el que sé i puc aprendre”.