A la llista de projectes a realitzar sobre la ciutat, el cineasta Antoni Verdaguer hi tenia fer un documental sobre la història del jazz a Terrassa. La idea era començar a bellugar la càmera el 2020, però va coincidir amb l’esclat de la pandèmia i va quedar aparcada fins aquest 2022. El director de cinema ha reprès el projecte i ha fet les primeres gravacions a la Nova Jazz Cava de Terrassa.
Verdaguer destaca que aquest treball té un doble motiu que el fa atractiu. “El primer és que és un projecte més ambiciós del que porto a terme que és la sèrie de personatges que han deixat un llegat i una empremta important a la ciutat. El segon és que serà el primer document en format audiovisual sobre la història del jazz a Terrassa perquè no n’hi cap d’aquest estil; és a dir que recollir el passat, present i l’actualitat del vincle amb aquesta música que ens ha donat projecció internacional”.
El cineasta té el guió al cap i el mateix conté cinc capítols que abraçaran des de 1935-1936 fins ara mateix. La cronologia anirà en paral·lel a noves etapes com l’estrena de la primera Jazz Cava del carrer Sant Quirze (1959-1985), l’inici del Festival de Jazz (1982) i l’obertura de la Nova Jazz Cava (1994). Fets de rellevància que estan presents en la memòria local artística i d’altres més discrets que es remunten abans de la Guerra Civil. Com un cartell del “Primer Festival de Música de Jazz”, organitzat per Hot Club, un dimarts 28 de gener de 1936 al Cinema Recreu. Anunciava una actuació “sorprenent” de la Napoleon’s Band, de la que deia que era la millor orquestra de jazz d’Espanya i que estava dirigida per Sebastià Abalat.
Els orígens
Verdaguer va trobar aquest cartell d’època en la documentació sobre el jazz a Terrassa que ha anat recopilant amb els anys. La banda d’ara, que sonarà en el documental, serà Jazz Spirit que té a dues figures cabdals de casa nostra, el trompetista Josep Maria Farràs i el bateria Adrià Font. Dos veterans de l’escena local que formen part del grup impulsor del jazz a Terrassa, entre els que cal citar a Valentí Grau (director artístic de Jazz Terrassa), Lluís Rambla i Carles Escudé. Tots ells ja han passat pel plató de rodatge, juntament amb Ignasi Utset, expresident d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (entitat de la qual sorgeix Jazz Terrassa) i Susanna Carmona, coordinadora de Jazz Terrassa.
Per Carmona, la iniciativa de Verdaguer és més que elogiable. “El Club Jazz Terrassa ha anat fent coses amb els temps amb motiu de dates de celebració però no en format audiovisual. Ens felicitem que Verdaguer tingui interès a mostrar aquesta història que per a nosaltres, el Club Jazz Terrassa, és molt important. Nosaltres estem col·laborant en el procés perquè la producció sigui un èxit”. Verdaguer prepara una nova sessió de gravació amb els joves com Quim Anglada, saxofonista, Mireia Vidal, trompetista, Guim Garcia Balasch, saxofonista, Èric Elias, baix, Oriol Ventura, bateria i Oriol Vallès, trompetista. Noves generacions que també posaran música al documental al costat dels grans mestres com Josep Maria Farràs.
Una cosa de bojos
Revisar documents obre la porta a moltíssimes anècdotes. Una d’elles fa referència a unes queixes en el diari “Terrassa Información” de 1958 sobre les jam sessions de jazz de Joventuts Musicals (JJMM). Un anònim qüestionava la programació del gènere musical i hi afegia comentaris d’assistents, entre els quals hi havia algú que havia etzibat que aquesta música el faria parar boig. Una setmana després, el mateix president de JJMM, Manuel Ventura, en sortia en defensa argumentant que l’entitat havia d’estar amatent a les músiques de l’època, malgrat que ell declarava personalment que tampoc li agradava.
