Actuar dalt d’un escenari o a peu de carrer, improvisar i fer creure al públic que res és impossible. Sens dubte, totes aquestes característiques -i moltes d’altres- fan que el teatre sigui un art. Un art que, com pocs altres, activa el sistema límbic i enamora el cervell amb el joc d’emocions col·lectives. Aquest cap de setmana, tots els terrassencs tenen cita amb el teatre, perquè una varietat de disciplines escèniques aterren als carrers i places per viure i compartir al 100% les experiències.
Si un vol desafiar la vida quotidiana i veure-la amb ulls completament nous, l’obra “The Frame” del grup Eléctrico 28, és imperdible. Oferiran dues representacions plenes de sorpreses per al públic al carrer Ireneu aquest divendres, a les 18 i 20 hores. “Cada paraula de l’obra està consensuada col·lectivament. Cadascú de nosaltres aporta diferents potencials artístics, que units formen un sol cervell”, explica la Daniela Poch, integrant d’Eléctrico 28. Al grup també hi ha l’Alina Stockinger, Josep Cosials, Jordi Solé i Clàudia Mirambell, la mànager Judit Martínez i el productor Arnau Vinos.
Defineixen “The Frame” com un “reality fiction”. Juguen amb la realitat quotidiana a peu de carrer, interactuant amb els vianants i inserint els seus moviments i accions dins l’obra, mentre el públic s’asseu en mig del carrer amb uns auriculars, per gaudir de l’experiència auditiva al màxim. “Volem despertar les emocions que tenim apagades i valorar les petites coses de la vida quotidiana. La nostra intenció és passar d’una visió simplista de l’espai públic a una més àmplia, amb moviment de rols i oferint elements narratius i emocionals perquè el públic interpreti el seu propi relat de l’obra”, expressa la Daniela.
Seguint amb el joc d’ambients i espais, arriba el torn de donar protagonisme al món rural. La fotògrafa, gestora cultural i manipuladora d’objectes Clàudia Serrahima sempre s’ha relacionat amb l’art a través de l’espectacularitat i la crítica social, i aterra a Terrassa aquest dissabte amb dues sessions de “No sabem res del campo”. A través d’àudios d’entrevistes a pastors i pastores, Serrahima explora la vida rural i la transhumància, pràctica ramadera que consisteix a acompanyar els ramats des de les muntanyes a la plana per passar-hi l’hivern i retornar-hi a la primavera per restar-hi els mesos de més calor.
“Els camins del camp s’estan esborrant, i també la història. A la ciutat romanitzem el camp, però hi ha una contradicció. Realment no només és bonic, sinó que la feina rural és molt esclava i dura”, afirma Serrahima. La història sense recorregut que permet que el públic es creï la seva pròpia atmosfera es representarà el 28 de maig a les 17 i a les 18.15 hores al Castell Cartoixa.
Inauguració amb afecte
La cita amb el teatre s’inaugura divendres a les 17 hores a la Plaça Vella amb el tall de pregó de l’actriu Andrea Ros. La terrassenca farà una reflexió sobre els valors del Límbic i com aquests aterren a Terrassa, la ciutat que ha fet d’escenari d’una bona part de la seva vida. La inauguració comptarà amb les intervencions de Xavier Antich, president d’Òmnium, i Jordi Ballart, alcalde de Terrassa.
D’altra banda, l’afecte i el contacte físic són estímuls que activen el nostre sistema límbic. Per valorar-los, el col·lectiu de dansa integrada Liant la Troca arribarà amb l’obra “Sin-Con-Tacto”, que transportarà el públic dissabte a les 18.15 hores a l’Horta dels Frares a un viatge càlid, personal i ple d’abraçades. Semblant al teatre de l’absurd de Samuel Beckett, a una mena d’Esperant Godot on tots els finals poden ocórrer, Sin-Con-Tacto ens duu un món divers on tot és possible, en el qual existeixen personalitats que desitgen i es desitgen.
