La Biblioteca Central de Terrassa (BCT) es prepara aquest dijous per fer una presentació de molta alçada. Es donarà a conèixer el llibre “Gegants. Sis-cents anys de festa i tradició”, amb la presència dels seus autors, Carles Freixes i Jan Grau. L’acte finalitzarà amb l’actuació dels protagonistes del llibre, en aquest cas representants pels Gegants de Terrassa.
El llibre explica la presència d’aquestes figures en la història i la tradició dels gegants a Catalunya, des de la primera referència documentada d’un gegant el 1424, arran de les processons de la festa de Corpus a Barcelona. Des d’una mirada ràpida i amena, els autors conviden a conèixer els seus orígens, el simbolisme i la història d’aquests alts personatges que dansen i ballen pels nostres carrers i places els dies de festa.
Alhora, la publicació documenta com eren els gegants, la música que els acompanyava, amb quins materials s’han construït, i acaba amb una visió internacional sobre aquesta imatgeria a Europa i altres parts del món. Un conjunt d’imatges inèdites il·lustren i complementen els textos.
A Terrassa
La tradició gegantera a pobles i ciutats de Catalunya està molt arrelada. Terrassa compta dia d’avui amb tres parelles de gegants. Els primers, Robesa i Pepona (els Gegants Vells) daten de 1850 i van ser construïts per Francesc Torras i Armengol, artista de la ciutat Ell representa un mestre d’obres i ella una veïna del poble. La seva estrena oficial es va fer per la Festa Major del mateix any 1850 i encara avui continuen ballant.
Just cent anys després, el 2 de juliol de 1950, Terrassa va incorporar una nova parella de gegants, construïts per l’olotí Lluís Carbonell. Són els Gegants Nous, Ramonet i l’Estefania i representen els comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona. L’any 2007, per iniciativa del mateix Grup de Geganters de Terrassa, els terrassencs Ramon Roig i Jordi Grau van construir els Gegants Modernistes, el Magí i la Roseta, que en són protagonistes a la Fira Modernista.
