Entre les novetats amb accent terrassenc d’aquesta primavera hi ha “El telón del delirio” (Editorial Caligrama), d’Anna Espí i Pumarola. És una novel·la que narra la història de tres personatges atrapats en el seu passat i que troben en el ball una manera d’expressar els seus sentiments i de tirar endavant.
“El telón del delirio” és la segona novel·la d’Espí, que va debutar amb “El misterio de Cinnamon”, un relat també de personatges que es veuen sorpresos per un incendi. L’autora explica que les dues novel·les tenen diferències. “El primer llibre va ser una prova. Era una novel·la destinada a un concurs, però al final no la vaig presentar perquè em va passar el termini. Com que ja estava escrita vaig pensar que no tenia res a perdre si la proposava a editorials i, a la fi, es va publicar a Lampedusa. El fet d’escriure per a un certamen o no, és completament diferent. Sense l’objectiu del concurs, tens més llibertat amb tot, inclòs el temps”.
L’autora explica que “El telón del delirio” és una novel·la sobre les persones, les seves relacions i el seu entorn. “És una història de tres personatges, dels seus sentiments i de la seva lluita per donar sentit a les seves vides. I els tres troben en el ball la forma de viure la vida, d’expressar el dolor i de regenerar-se. Són personatges atrapats, però que poden veure la llum si estan disposats a modificar el seu destí”.
Anna Espí i Pumarola, de 57 anys, també ha decidit canviar el rumb de la vida per retornar de ple a l’activitat artística. L’estiu passat va deixar la feina professional en el sector empresarial per dedicar-se de ple a escriure i pintar, que és el que des de sempre li ha agradat. Ho ha anat fent, però de manera més limitada per altres obligacions més prioritàries. “Vaig prendre la decisió molt convençuda perquè és el que vull fer ara mateix”.
De petita ja va mostrar sensibilitat pels llenguatges artístics. Recorda que feia el seu dietari i poemes i també pintava. Del seu nom i de la seva pintura hi ha referències a Amics de les Arts, on ha participat en col·lectives i ha fet alguna individual. No ho va abandonar mai, però de la seva dedicació només ho sabia el seu entorn més pròxim.
Activa a les xarxes
Actualment, té dos llibres publicats i altres dos que busquen editor; un sobre la Guerra Civil i un altre policíac. Més enllà dels llibres, també és activa a les xarxes on, durant el confinament, va obrir un compte a Instagram (amb el nom de Mezzanotteblues) i allí hi ha una publicació diària d’escriptura i imatges visuals. Hi té 11.200 seguidors, entre aquests de Sud-amèrica, fet pel qual ha optat a escriure i publicar en castellà.
Diu que la seva escriptura i pintura parlen el mateix llenguatge. “El centre d’atenció és l’ésser humà a la novel·la i al quadre perquè a mi el que m’apassiona és la gent i la seva personalitat”. I afegeix que el seu treball té molt de sorprenent. “Tot sorgeix del no-res i no sé mai l’argument ni el final. Tant és així que soc la primera a sorprendre’m abans que els mateixos lectors. El meu procés és molt creatiu”.
Entre els seus referents propers cita la gran Mercè Rodoreda, de qui diu que la va captivar des del seu inici pels temes que escriu i sobretot com descriu els personatges i les situacions. També es va sentir atrapada a “Cien años de soledad” de Gabriel García Márquez perquè té “molt de realisme màgic i a mi això m’agrada”.
