Nou encert de la temporada de dansa del BBVA i La Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT). La companyia Kibbutz, d’Israel, va actuar el dissabte a l’auditori i es va acomiadar amb tots els honors. El públic va aclamar el seu espectacle “Asylum” (“Asil”), sobre la immigració i els refugiats, creat per Rami Be’er que a la vegada és el director artístic de la formació. L’obra ens va arribar vital, enèrgica, poètica i emotiva. I tot això gràcies a una coreografia molt creativa i a uns ballarins que s’hi van deixar el cos i l’ànima al llarg de seixanta minuts que dura la peça.
La companyia Kibbutz és coneguda en l’àmbit internacional i també ha format part de la programació de la temporada de dansa de Terrassa. El seu llenguatge d’expressió és contemporani i es caracteritza perquè té un elenc de ballarins que destaquen per la seva força i potència a la vegada per la sensibilitat i dinamisme. Ballarins que van tots al compàs que exigeix la coreografia sense que hi hagi cap fissura ni trencadís. El director artístic, Rami Be’er, parla a “Asylum” dels problemes del món i un d’ells és la migració; marxar del país en el qual has nascut per causes de guerra, polítiques, econòmiques, socials… Be’er, a més, ha viscut aquesta situació en la pròpia perquè va néixer el 1957 en una família de supervivents de l’Holocaust i ha viscut molt de molt a prop i endins els sentiments d’identitat, pàtria, refugi, exili, asil.
Testimonis
A “Asylum”, a través de 16 ballarins, ens fa ser testimonis de tants milions de persones anònimes que sol·liciten un lloc d’acollida per refer la seva vida. És un viatge de molta duresa, de supervivència, en el qual hi cap la possibilitat de perdre la vida. És un viatge en el qual l’esperança hi és, però esmicolada en mil bocins perquè a penes es veu la llum.
La coreografia dansa per aquesta cruïlla inhòspita de camins sense a penes un respir. Els ballarins intenten escapar-se, corren, es rebel·len, cauen, s’aixequen i tornen a fugir, a córrer. En aquest anar i venir hi ha situacions de molta por, angoixa, desesperació i tristesa. En la peça hi ha molta unitat coral però també solos i duets. En els moviments corals veiem, sobretot, al conjunt artístic com un tot. A estones són refugiats que caminen, d’altres presoners que donen voltes en un pati encerclat i també són migrants que volen passar la frontera… Tots sempre pendents d’uns ulls que vigilan i d’una veu que s’escolta a través d’un megàfon i canta números… En aquest paisatge desolador hi és la mort que s’evoca a través de la roba que cau i s’estén a terra i també l’amor a través d’algun somriure que es desfà amb una cançó de bressol.
Generositat
Tot l’elenc es lliura al cent per cent, despleguen un ball expressiu en cos i mirada d’una intensitat captivadora. Una dansa que flueix en cada moviment i gest. Els mateixos ballarins simulen portar una arma i es posen a la vegada les mans a la cara i al cor cercant la compassió. El treball d’aquest elenc és extraordinari perquè més enllà de la tècnica, acurada i perfecta, hi ha una comunicació que interpel·la a l’espectador. Kibbutz és una companyia de prestigi internacional amb un director, Rami Be’er, que crea coreografies per nombroses formacions. Fer un espectacle de dansa contemporània d’una hora és molt difícil i Be’er i els seus ballarins ho fan molt bé. Al llarg de tota la coreografia va haver-hi un silenci gairebé absolut i després el públic va esclatar amb entusiasme.
Balleto del Sud
Aquest diumenge ens revisita el Balleto del Sud amb un espectacle que també tracta el fet de la migració i d’abandonar la terra. Porta per títol “La plana de coure”, basat en el poema homònim “La pianura di rame” de Vittorio Bodini. Estem a l’expectativa, tenint en compte que la companyia de Lecce forma part d’un país, Itàlia, on la crisi de la immigració i dels refugiats li toca de prop
