Va publicar el seu primer poemari “Ésser” el 2015, el mateix any que va debutar com una de les poetes joves al Festival Poètic Elixir de Terrassa. Irene Parra (Terrassa, 1993), de nom artístic La Parrita, torna a l’escena poètica amb un recull de versos en format fanzín que ha presentat recentment a l’Ateneu Candela. La publicació, que porta el títol de “Balaklavá”, aplega uns 14 poemes en els quals combina les llengües catalana i castellana i s’acompanyen de fotografies d’Àfrica Raval (firma la portada amb la imatge d’una dona coberta amb passamuntanyes) i de la poeta.
L’autora defineix el nou poemari com a polític i social. “Són versos escrits a partir d’una reflexió sobre com ens enfrontem al sistema i de com som de vulnerables vers el mateix”. La poeta diu que la seva poesia reivindica l’ésser en tota la seva dimensió. “En aquests versos flueix el sentiment d’identitat i de construir aquesta identitat. I bec de moltes fonts. Jo, per exemple, vinc de família migrada perquè els meus avis eren d’Andalusia i van venir a viure a Terrassa. El fet migratori, doncs, està present en els meus poemes com també la consciència de classe i la diversitat afectiva i sexual perquè formo part del col·lectiu LGTBIQ+”.
Irene Parra subratlla que té necessitat d’expressar el que pot sentir el jo amb relació al seu entorn. En aquest sentit, diu que ha fet un viatge a la memòria de molts terrassencs que un dia van haver d’abandonar la seva terra per tirar endavant. Durant el mateix, s’ha passejat pels barris i la perifèria de la ciutat. “Cal marxar de la centralitat i acostar-se als extrems i t’adones que hi ha moltes ‘Terrasses’ i que aquestes perifèries han de sortir a la llum. Perquè Can Palet, Segle XX i Vilardell no és el mateix”.
El barri
El títol del seu fanzín, “Balaklavá”, pren el nom imaginari d’un d’aquests barris visitats, on reconeix la bretxa i des del que reivindica el que cou per erradicar el que oprimeix. En observar la perifèria, ha constatat que hi ha mirades i cossos fràgils i que es fa necessari prendre consciència de classe. “Crec que els meus poemes tenen un sentit polític, que poden ser un referent”. I, de fet, té poemes que interpel·len directament a aquells que es troben estranys en la terra d’acollida. I ho fa de manera directa, sense embuts, dient per exemple que “Balaklavá sóc jo” i també “és la possibilitat de suspendre un examen de castellà per posar la ‘i’ llatina com a conjunt de coordinació”.
L’autora ha fet presentacions del seu fanzín a Terrassa i a Rubí, i vol fer-ho també a Sabadell i Sant Cugat. Les convocatòries tindran lloc en espais dels quals s’anomenen alternatius perquè són els que s’adiuen amb ella. També fa que les trobades siguin molt participatives i que es faci lectura compartida del seu relat.
Irene Parra, que va estudiar Màrqueting Digital i treballa en el sector social, es va trobar amb la poesia quan era una nena. Feia lectura de poemes i també n’escrivia. Diu que el vers és el llenguatge amb el qual s’expressa millor i vol continuar alçant la veu, que és del tot directa, provocativa i rebel com a resposta a un entorn que li resulta decebedor vers els més dèbils.
