L’Auditori de La Factoria Cultural (LaFACT) de Terrassa es va gairebé omplir el diumenge, a la tarda, per rebre a la distingida companyia de dansa, d’Alonzo King Lines Ballet, d’Amèrica. La targeta de presentació que va arribar dies abans era prou atractiva perquè el “Rei” és considerat un dels coreògrafs visionaris en crear espectacles de dansa contemporània.
La companyia debutava a casa nostra formant part de la programació en clau local del Festival de Dansa Metropolitana amb col·laboració amb els equipaments locals. El ballet va presentar dues coreografies, en les que van apreciar que King és creatiu en les seves obres que, amb la música i la il·luminació, arriben embolcallades en un tot. Els ballarins van demostrar una tècnica rigorosa, precisa, neta, elegant, perfecte però vam notar que no comunicava prou, que li faltava emoció.
El ballet va obrir el repertori amb “The Personal element” i va continuar amb “Azoth”. La primera, amb una durada de 20 minuts, va ser gairebé un tastet del que vindrà després que durava gairebé una hora. En les dues coreografies van observar que hi ha vincle estret entre el moviment i la música. Un diàleg que ens va fer viatjar cap moviments infinits que, en algun moment, dibuixaven una composició geomètrica dels cossos.
Dansa lliure
És una dansa que córrer, que s’atura, que es trenca i s’uneix, que busca punts de referència per sostenir-se, que acaricia el terra i s’eleva. I és una dansa també que fuig de les figures corals per donar molta llibertat i oxigen a cada ballarí, que a vegades es converteix en protagonista i en d’altres forma part dels cors.
Aquesta manera de fer va ser més dilatada i profunda en la segona peça, “Azoth” perquè la seva duració era més perllongada en el temps. En aquesta obra vam veure també que King és partidari de modernitzar la dansa sense perdre de vista l’origen. En aquesta coreografia van aflorar moviments que evocaven la dansa ritual per enllaçar amb la més actual, sense oblidar-se de la dansa clàssica i dels duets romàntics.
