Compte enrere per un Sant Jordi que es preveu que es pugui viure amb més normalitat i amb més activitats als carrers i places. La llista de novetats es dilata i les agendes dels llibreters cada cop són més plenes. Una de les cites destacades de la setmana és aquest divendres a la llibreria La Temerària amb el periodista i escriptor Xavier Aliaga (1970), que acaba d’estrenar “Ja estem morts, amor” (Angle Editorial). La novel·la és finalista del premi de Narrativa Finestres d’enguany i ja va camí de la tercera edició.
Aquesta serà la primera vegada que Aliaga, de Xàtiva, farà el seu debut literari a la nostra ciutat. “Em fa molta il·lusió venir a Terrassa perquè em sembla una acció molt potent que una llibreria dediqui el mes a una novel·la i, en aquest cas, la meva”. Explica que la seva obra parla del dol de la pèrdua. “És un tema que vaig tractar en el llibre anterior, ‘Les quatre vides de l’oncle Antoine’ (Angle Editorial, 2017) encara que de manera diferent. En la d’abans vaig construir un relat literari molt familiar perquè es basava en experiències molts personals, la mort de la meva germana i de la meva mare. En la més recent, la història és completament de ficció, amb la llibertat que això et dona de crear un món nou a través d’uns personatges i unes situacions i explorant altres mirades”.
Joc literari
Aliaga destaca que en la nova obra hi ha molt de joc literari. Es refereix a la presència i absència dels personatges i a la temporalitat. “Crec que la forma de contar la història, a través d’una tercera persona, en aquest cas l’Anaïs, la filla del matrimoni, li dona un ambient màgic i de misteri”. Considera també que ha sabut trobar un equilibri emocional. “La novel·la és molt colpidora perquè allò que viuen els protagonistes és molt dur. Calia expressar i comunicar aquest dolor de manera convincent però amb molta cura i sense caure en el parany de la sensibleria”.
En aquest relat, l’autor ha situat personatges d’un món que coneix que és el del periodisme. “La novel·la ja era prou complexa per entrar en mons aliens. M’era més fàcil situar els personatges, en concret a Minerva i el Tristany, els pares de l’Anaïs, en una professió que conec i que l’exerceixo perquè jo treballo en comunicació”. Apunta que només té vincle amb l’ofici, perquè els orígens són diferents. Ell ve de classe treballadora, mentre que la Minerva i el Tristany provenen de família benestant.
Singular
Per a l’escriptor, “Ja estem morts, amor” suposa també un punt d’inflexió en la seva carrera. “És una obra singular perquè, a diferència d’altres, en aquesta hi havia un tema escollit per la seva construcció. No ha estat un experiment”. I afegeix que la narració va agafar un camí amb molta embranzida i tot va fluir de seguida. Així mateix, anuncia que amb la mateixa tanca un cicle d’obra d’un nivell emocional molt intens.
Vol prendre’s un respir i tastar el gènere de la novel·la històrica. Ho anirà compaginat amb la seva feina de periodista a la revista cultural “El temps de les arts”. No renuncia a la seva aspiració de dedicar-se només a ser escriptor, encara que és molt conscient que firmes com l’escriptor terrassenc Jaume Cabré n’hi ha molt poques. Ell, però no deixar de somniar en la vareta màgica –el cop de sort–que un dia li va enviar, en somnis, quan llegia llibres de Mercè Rodoreda, la gran dama de “La plaça del Diamant” i d’“El carrer de les Camèlies”.
