El nou single “Imagine”, d’Enric Carreras, ens proposa una versió esfereïdora del mític tema de John Lennon, valent-se de la magnífica veu de Gemma Abrié i amb una fragància molt jazzística. Els aires d’esperança de la lletra de Lennon es transformen aquesta vegada en neguit i crítica a la barbàrie humana, amb un final on les armes substitueixen la música. Tota una premonició, ja que la versió es va gravar pocs dies abans de l’esclat de la guerra a Ucraïna.
Aquest 2022 s’editarà el CD “Going over The Beatles”, que constitueix una peculiaritat dins la discografia de Carreras, atès que per primera vegada s’endinsa en l’àmbit de les versions, fent una relectura d’algunes de les cançons més interessants del quartet de Liverpool. “Imagine” no va ser mai enregistrat pels Beatles, però lògicament forma part de l’univers musical dels admiradors d’aquest grup.
Trajectòria dilatada
Enric Carreras és un compositor eclèctic i amb una trajectòria molt dilatada. Ha explorat àmbits ben diversos: des del jazz a la música simfònica, passant per les noves músiques, world music o les tendències electròniques. Ara posa tot aquest bagatge al servei de la música de Lennon i McCartney, amb versions sorprenents de grans clàssics com, entre d’altres, “Norwegian Wood” (world fusion), “Eleanor Rigby” (experimental), “Michelle” (balada amb aires flamencs) o “Glass Onion” (electrònica).
Carreras té un doble vessant: com a intèrpret (pianista) s’ha mogut principalment en l’àmbit del jazz i de la fusió, actuant a les principals sales del país, en el si de grups molt diversos. Com a compositor, ha alternat la creació pròpia amb els encàrrecs per a produccions alienes: ha escrit música per a pel·lícules, televisió, dansa o obres de teatre, entre d’altres.
Gemma Abrié, companya de viatge
Gemma Abrié és una de les veus joves més experimentades del panorama jazzístic català. Després d’un llarg viatge com a vocalista en nombrosos conjunts de jazz, gospel i soul d’Espanya i França, encara es nega a cenyir-se estrictament a qualsevol estil i tracta de trobar el seu camí.
La seva estada a França ha estat fonamental per redefinir el seu ADN artístic a la recerca de noves textures i colors musicals i portar referències, des de Nova Orleans a Barcelona, de Nova York a París, de les costes de l’Oceà Atlàntic al Mar Mediterrani. El resultat és una veu modulada, càlida i plena de matisos, que combina la influència de les arrels musicals afroamericanes amb sons mediterranis.
