Dissabte ha arrencat amb pluges, però això no ha impedit que es celebrés el concert de Rambalaya, en el marc de la 41ena edició del Festival de Jazz de Terrassa. Estava previst que l’esdeveniment es dugués a l’aire lliure a la Plaça Vella, però finalment i a causa del mal temps la Nova Jazz Cava ha acollit el concert amb els braços oberts.
La banda de rhythm & blues dels anys 50 i 60 ha aterrat al palau del jazz per deleitar Terrassa amb el seu primer disc, que va sortir a la llum al març del 2020 però degut a la pandèmia no va poder-se presentar al món. L’explosiva veu de Jonathan Herrero ha devorat cada cançó com si fos la última, despertant els clams del públic a cada nota. L’ha acompanyat Héctor Martín amb els seus solos de guitarra, Fernando Tejero amb els dits fent màgia sobre les tecles del piano, Matías Míguez dominant el baix elèctric, Anton Jarl fent ressonar la bateria amb energia, David Pastor als ritmes de trompeta i Pol Prats degustant l’escenari com saxista tenor i baríton.
La banda ha alternat entre temes més rítmics i de “moure cintura”, tal i com ha exclamat el cantant Jonathan Herrero, i balades més suaus que feien balancejar els assistents d’un cantó a l’altre, sempre amb l’anglès com a idioma escollit. En un concert molt participatiu, els integrants del grup feien cantar i ballar al públic entre una sinergia de tots els instruments i la veu, que donaven vida a l’indret.
El tema “It’s gonna rain” ha donat pas a riures per ser adient en context de pluges, i l’amorosa “True Love” ha despertat els sentiments més íntims. “El que més ens agrada de Rambalaya és que tenen molta elegància i quan pugen a l’escenari encenen la sala on estiguin”, han comentat l’Alba i l’Anna Jané, dues germanes terrassenques fidels al grup des de les seves arrels. Però no només terrassencs i terrassenques han gaudit del concert. La Mònica Artís ha vingut des d’Hospitalet de Llobregat per veure el seu grup predilecte in situ, després de seguir-los a cada municipi on toquen. “Són una banda plena de vida i es complementen molt bé entre ells. Cada integrant del grup té el seu paper crucial i el seu moment de protagonisme a la nit amb un solo”, ha explicat.
“Hem sentit una alegria immensa i molta emoció. A més, molta gent que no ens coneixia gràcies al concert ara ja sap qui som”, ha exclamat el saxofonista Pol Prats després del concert. És la primera vegada que la banda toca al Festival de Jazz de Terrassa, però esperen que no sigui la última. Amb un “Fins la pròxima, Terrassa!” la veu cantant de Jonathan Herrero s’ha acomiadat del concert i dels assistents, però no pas de la nostra ciutat, doncs ja estan desitjant tornar i trepitjar escenaris de nou.