És un dels escriptors de Terrassa més premiats i consolidats. Vicenç Villatoro reobre agenda per anotar les presentacions del seu nou llibre, “Tren a Maratea”, (Editorial Proa). La primera parada serà aquest divendres a les 19 hores a la llibreria La Temerària.
Explica que es tracta d’una novel·la curta, cuinada arran del confinament, que narra el viatge de retorn que fa un home gran al seu poble d’origen, en aquest cas Maratea, un poble al sud d’Itàlia. El protagonista va marxar en temps de guerra (la Segona Guerra Mundial) per lluitar al bàndol dels partisans.
L’escriptor subratlla que el retorn és un pretext per endinsar-se en els records essencials de la vida i constatar que, molt sovint, les coses que han passat, tenen moltes mirades. “És un relat en què parlo de la memòria individual enmig de la memòria col·lectiva. A mi aquest concepte de la incomoditat m’agrada, perquè hi ha una història oficial que no necessàriament ha de ser compartida perquè personalment no és la teva i això fa que tu en sentis al marge, que no encaixis”.
En aquesta novel·la, Villatoro tornar a parla d’aquests viatges d’anada i tornada, de la migració, per diverses causes, i amb ells d’identitat, de territori, d’història i memòria. Subratlla, però que “Tren a Maratea” és una novel·la imaginada. “Tenia ganes de tornar a la narrativa de ficció després de la llarga excursió de més d’una dècada que he fet amb la trilogia ‘L’home que se’n va’, ‘El retorn dels Bassat’ i ‘La casa dels avis’. Novel·les volgudes, construïdes sobre la idea de la veritat i, per tant, en una tasca de recerca i investigació de documents exhaustiva”.
El poble de Maratea, però no serà desconegut per als lectors de Villatoro. “El cognom matern, Lamolla, procedeix d’aquest municipi italià que vaig visitar per fer la història familiar. En l’estada em vaig emplenar dels paisatges, de Nàpols, i de referències literàries italianes com ‘El Gatopardo’ i també ‘Mort a Venècia’. Maratea, doncs, és un lloc familiar per a mi i d’aquí surt el nou relat totalment inventat”.
Villatoro diu que tenia moltes ganes de fer una novel·la i que fos curta. “Tinc una fascinació per aquest tipus de gènere literari que té molta tradició a Europa; a Itàlia i França. Volia revalorar aquest tipus de format que va més enllà del conte i que pot arribar a tenir unes cinquanta o seixanta pàgines”.
L’escriptor avança que ja té més projectes sobre la taula per donar forma. “El cicle de la saga familiar està tancat. Tinc coses per escriure i cada una prendrà forma en funció de l’impuls del moment. De fet, a partir de la història personal, hi ha personatges que podrien sortir de la realitat per viure una ficció”.
Afegeix que el seu centre d’interès no canviarà. “Sempre he escrit sobre el fet de marxar, quedar-se, retornar, emigrar… Temes lligats a la identitat del que som, del vincle amb la terra, la infantesa… I ara, a propòsit d’això, ja hi puc incorporar la memòria per l’edat”.
