Terrassa és una ciutat que té bon gust per la música. La música és un dels motor indiscutibles que mou els terrassencs i terrassenques infants, joves i adults. La nostra ciutat alberga llars musicals que veuen néixer i créixer artistes emergents cada dia, cuinant poc a poc el talent per després lluir als escenaris. Les joves no dubten a delectar el públic amb els temes més reivindicatius d’indie pop, pop, pop-folk, hip hop, soul, R &B, drill, urban, trap i reggaeton. La música és un plaer i una via d’escapament, una crida a l’empoderament femení. Ens apropem a cinc artistes locals, totes joves, valentes i disposades a menjar-se el món i els escenaris d’arreu mostrant el seu poder.
The Trëmens
“Ens jutjaven més per la nostra imatge que per la nostra música”
Després d’establir vincles a partir de l’Escola de Música, les sis egarenques van crear una connexió única que va parir la banda de pop-rock més “tremenda” i atrevida de la ciutat. Amb ganes de menjar-se el món i els escenaris, “The Trëmens” ja s’alçava de les mans de l’Eva Molina -veu i guitarra-, Jordina Brugueras i Anna Colomer – flauta travessera-, Ruth Martínez -baixista-, Laia Martínez-pianista- i Carla Quirós -bateria. El seu primer tema, “Take the moment”, parla dels prejudicis i s’inspira en elles. “Ens jutjaven més per la imatge que per la nostra música. Ens volien més per l’estètica que per la música que fèiem. Fins que vam dir prou”.
Guineu
“Fins que em mori, seguiré evolucionant”
Aida Giménez va créixer seguint els passos de la música. “Sempre ha estat dins de casa. El meu pare era bateria i el meu germà va seguir els seus passos, amb bandes d’amics de l’escola”, explica. Amb 17 anys, l’Aida es va iniciar com a cantautora amb el seu projecte personal de pop-folk, fins que es va rebel·lar i va entrar en diverses bandes de punk, fent de guitarrista. Finalment, després d’un temps de no saber quin gènere li arribava de veritat al cor, l’artista terrassenca va crear l’alter ego “Guineu” i es va endinsar en l’innovador gènere alternatiu que ella bateja com a “pop cucki i trash”. “És una barreja de melodies “cuquis” i harmonioses de pop, però la lletra, el contingut i alguns arranjaments o directes són molt potents”, diu la cantant egarenca. Ara té 28 anys. “Sóc massa cul inquieta. Fins que em mori, seguiré evolucionant”.
Yudi Saint X
“Les meves referents musicals són dones”
Les primeres cançons de la Judit San José van néixer de manera experimental a casa seva fa quatre anys gràcies al teclat amb sons que va deixar-li el seu cunyat. Al llarg de la seva trajectòria, la cantant ha redescobert multitud de gèneres, des del pop fins a R & B, indie-rock, hip hop i soul, inspirant-se en les dones que componen i representen la música negra. “Les meves referents musicals són dones, com la Benee, m’identifico amb la seva manera de cantar”, diu Yudi Saint X. Els seus temes ressonen íntims i personals. El seu primer EP és “Selva”. Ha col·laborat amb Lildami o el productor Senyor Chen (Valentina). “Penso que les dones cobren cada vegada un paper més important al món de la música. Terrassa és una ciutat on em sento bé musicalment com a dona”, assegura.
La Queency
“La música és l’acte d’empoderament màxim”
L’explosiva Francina Gorina no dubta a reivindicar-se a ella mateixa i al gènere femení amb els temes més atrevits. L’artista va començar a fer música sense compromís amb amics, fins que un dia va cridar-li l’atenció fer-ho per ella mateixa, adoptant el sobrenom artístic “La Queency”. Inspirant-se en l’estil urbà de les cantants Bad Gyal i La Zowi, La Queency va compondre el seu primer tema, “Bájalo”, un mix entre reggaeton i trap. Té molt clar perquè canta: “Per a mi, la música és l’acte d’empoderament màxim”, assenyala la terrassenca.
Lidia Mingorance
“Aboco els sentiments més íntims a les cançons”
Va començar a tocar el piano amb 12 anys i va descobrir cantautors espanyols que la van captivar, com Zaara i Andrés Suárez. Després d’enamorar-se també del piano, van aflorar en ella les ganes de crear el seu propi grup. Amb 23 primaveres, Lidia Mingorance és la veu i guitarra del grup terrassenc d’indie-pop “Secundaria”, que crea cançons de toc intimista i irònic que viuen l’explosió de l’amor i la duresa del desamor. Ella és l’única noia del grup. “Abans em fixava molt en la imatge de les cantants, més que en les lletres. Vaig decidir abocar tots els meus sentiments i parts més íntimes als temes que creava”, expressa la Lidia.
