L’artista Teresa Jordà Vitó (Terrassa, 1943) presenta, a partir de demà dissabte, a la Sala Muncunill una exposició que gairebé es podria dir d’antològica, en tant que recull obres des de la dècada dels 60 fins avui. Més de cent aquarel·les donaran color i traç les parets de la sala modernista de la plaça Didó, en diferents suports, des de paper fins a sedes de textures i damunt llana esmaltada. En un estil que abraça des del figuratiu al minimal art i reposa en l’abstracte.
Jordà Vitó ha preparat aquesta exposició amb molta estima. “Em fa molta il·lusió. Fa uns 4 o 5 anys que vaig fer la sol·licitud a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa. És una exposició que vol ser una ofrena a la ciutat i un homenatge a la meva mare Raimunda Vitó Aubets i a la meva filla Dàcil Argany Jordà. És la culminació d’aquest desig que anhelava”.
Inauguració amb Mireia Freixa
La mostra s’obrirà d’una manera especial. L’acte, que arrencarà a les 18 hores de la tarda, comptarà amb unes paraules de Mireia Freixa, catedràtica emèrita d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. I tot seguit quedarà inaugurada al públic que la podrà visitar fins al 15 de maig. La descoberta o redescoberta del vessant artístic de Jordà tindrà una petjada més àmplia. L’artista inaugurarà una segona exposició el dia 11 de març a La Coral dels Amics de Prodis, al carrer Pantà. També hi presentarà obres realitzades amb aquarel·la.
Doble convit, doncs, per endinsar-nos en la densa trajectòria d’una artista que és considerada una de les millors aquarel·listes abstractes de Catalunya i ha guanyat diversos premis nacionals i internacionals en el seu estil i tècnica.
La seva carrera atresora un bon nombre d’exposicions col·lectives i individuals i ha traspassat fronteres. I, en paral·lel, cal destacar també la seva faceta com professora i mestre, impartint cursos sobre aquarel·la i abstracció als Amics de les Arts i Joventuts Musicals, a La Lliga Reumatològica Catalana amb seu a Terrassa i en el seu propi estudi.
Amb aquesta antològica, Jordà es retroba a la Muncunill, una sala on va exposar un llunyà 1994 arran del Premi “Criteri d’Art” Ciutat de Terrassa. Llavors va comptar amb Joan Hernández Pijuan, que ocupava el càrrec de degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. També ha presentat mostres als Amics de les Arts, El Museu Tèxtil, La Factoria Cultural i la galeria Soler i Casamada.
Els fils de colors de la mare
Teresa Jordà es va interessar per l’art des de molt aviat. “Crec que poc després de néixer. Sempre estava envoltada de fils de colors, dels fins pinzells d’aquarel·la amb els que la mare dibuixava la roba per brodar”. Recorda que la mare la deixava jugar amb els fils i pinzells i que la distreia mirant els seus quaderns de dibuix realitzats a l’Escola Industrial. I evoca que se l’emportava amb ella a les classes que feia amb els seus companys, Josep Rigol i Fornaguera, i Ramón Cortés, tots ells alumnes dels germans Viver.
I més tard, ella va fer classes a l’estudi de Martínez Lozano, de qui va heretar la tècnica de l’aquarel·la. Jordà posa a Lozano en el centre del seu aprenentatge. “Va ser l’únic mestre que em va impartir formació en aquesta tècnica”. De fet, Lozano va ser un gran mestre de mestres en aquarel·la i té un museu dedicat a Llançà, municipi marítim on va residir cada vegada més temps i on va pintar el seu mar.
El camí iniciat per l’artista es va anar enriquint fins que va definir el seu estil propi. “En l’etapa inicial utilitzava materials molt convencionals i de mica en mica vas sumant més recursos per aconseguir l’obra què vols. He treballat amb llapis de mina de plom, carbonets, sanguina i clarió, pastel, oli, aquarel·la, electrografia, gravat i fotografia. Cal experimentar amb tot per conèixer que ofereix cada material”.
En l’estil també ha evolucionat, des del figuratiu fins a l’abstracte. N’està contenta. “El meu balanç és molt positiu en tant que he fet una feina d’investigació, intensa i prolífica”. Jordà, com gairebé tots els artistes, té també noms de referència en l’àmbit internacional que admira. N’ha escollit vuit que són Josep M. William Turner i Utagana Hiroshige, del segle XVIII; Giorgio Morandi, i Katsushija Hokusai, del XIX; i Fernando Zóbel, Mark Rothko, David Hockney.
