MARIA TERESA GASCÓN REGALA POESIA EN EL SEU ANIVERSARI
La poetessa terrassenca Maria Teresa Gascón acaba de publicar “Poemas”, una antologia de la seva obra que recull més de 300 versos publicats al llarg de cinquanta anys, a través dels quals els lectors s’endinsaran en la seva trajectòria vital, des de Binéfar, el seu poble natal, fins a Terrassa, ciutat de residència, així com l’Escala, el seu lloc d’estiueig, i els nombrosos viatges fets per Europa, Amèrica, l’Índia i la Xina.
El llibre, que es va presentar ahir a la Biblioteca Central de Terrassa, està editat per ÒmniaBooks i la portada reprodueix un oli sobre les Alpujarras del pintor egarenc Antonio Pineda. També hi haurà presentacions a Binéfar i a l’Escala. La publicació d’aquesta antologia forma part del conjunt d’activitats per celebrar el 80è aniversari de la poetessa.
Gascón, il·lusionada, explica que el llibre conté dues parts diferenciades. “La primera part està dedicada als meus orígens, al poble aragonès de Binéfar, a la meva etapa de la infància i l’adolescència. Allà vaig començar a escriure perquè teníem un lligam molt fort amb el camp i la natura i l’entorn. Jo vinc de pagès i vaig créixer entre conreus, vivint tot el procés, com el del cotó i altres productes i aquest vincle en va despertar moltes vivències i emocions”.
La segona part, més extensa, està relacionada amb Terrassa, la ciutat on va viu des de fa més de 50 anys i on he arrelat”. I ho ha fet com a poeta i mestra a l’escola França (abans com a terapeuta al centre de rehabilitació de l’Hospital de Terrassa) i implicada en el moviment associatiu, des del Casal de la Dona fins a associacions de veïns, passant per la Festa de la Poesia, Aula Gran de Terrassa i Amics de la Neurologia.
L’autora destaca que la seva poesia aflora des de la persona que observa, sent i es sorprèn. “Escric a partir de les vivències personals i cada poema remet a un fet que m’ha inspirat i sacsejat. Em diuen que la meva poesia és trista. Estic d’acord, però en el fons sempre hi ha un bri d’esperança”.
A l’hora de fer aquests versos, que es desfan en soledat, es mostra exigent en la paraula i lliure en la mètrica. “No busco un format concret però si una musicalitat”. I evoca el gran poeta Antonio Machado, quan deia que “el verso debe contar i cantar”, una opinió que compartia el poeta i Premi Nobel de Literatura Octavio Paz. Gascón té un poemari en homenatge a Machado que encara està per publicar, així com versos dedicats a altres poetes, com Neruda, que li han robat hores de lectura i l’ànima. A casa nostra, es queda amb Bartra, fill adoptiu de Terrassa, Espriu i Margarit.
ISIDRO CABELLO REOBRE LES PORTES DEL SEU POBLE NATAL
Fa un temps va revisar tot el que tenia escrit sobre el seu poble natal, Aguilar del Río Alhama, a La Rioja, i li ha donat unitat amb un llibre de títol “Puertas sin aldabas. Aguilar siempre vivo en la realidad y los recuerdos”. Es tracta d’un poemari que evoca els seus records i que s’acompanya d’un pròleg històric i literari del mateix autor. Explica que “en la lectura dels versos hom hi trobarà, per una banda, el protagonista que és el poble, la seva història, la seva gent, els seus costums, i d’altra la mirada d’una persona que hi va néixer, va marxar i hi torna, i que és testimoni dels canvis”. El presentarà el dia 8, a les 19 hores, a l’Ateneu.
JOSEP CABEZAS DEBUTA AMB EL POEMARI “LA OSADÍA DEL SOL”
Recorda que escriu d’ençà que era molt petit. De fet, diu que als 6 o 7 anys ja provava de fer una novel·la malgrat que encara no dominava l’ortografia i el vocabulari. Més tard va canalitzar la seva inquietud a través de la publicitat i la comunicació. El barceloní Josep Cabezas, establert fa un temps a Terrassa, treu a la llum “La osadía del sol”, el seu primer poemari. “Tenia una gran necessitat d’interpretar el que m’envolta a través del vers i convidar als lectors a fugir de tot el soroll i brogit (l’excés d’informació) en el que estem immersos de manera constant”. El llibre aplega uns quaranta poemes i està editat per Olé Libros.
