Van nèixer entre 1974 i 1980 a Terrassa i de petits i joves devoraven còmics com el d’“Astèrix” i també d’altres com “Zipi i Zape” i “Mortadelo i Filemón”. Quan agafen el llapis o el pinzell van comprovar que tenien traça i enginy en crear personatges que els feien protagonistes d’aventures de ficció. I van encaminar els seus estudis cap a la il·lustració i el disseny per provar sort en el sector.
Són Juan Aguilera, Jesús Guzmán i Joan Ruiz (Juan Samu). Els tres són de Terrassa, viuen aquí, i van coincidir a l’escola Joso, que pren el nom de José Solana, dibuixant i humorista amb una llarga trajectòria professional que inclou les revistes de l’Editorial Bruguera o publicacions com el “Dicen” i “Lecturas”. Aquest centre de Barcelona és un dels més prestigiosos en formar dibuixants i té delegació a Sabadell.
Els tres dibuixants han tingut i han de lliurar moltes batalles per rebre un encàrrec artístic d’una empresa editorial. Reconeixen que és un món molt competitiu i global i, per tant, hi ha molts noms que despunten. Jesús Guzmán, el creador de la figura femenina “Pandora”. Ho resumeix així. “És difícil viure de l’art, encara que no hi renuncio. Cal tenir un cop de sort, perseverança i no defallir”.
Passant fronteres
Dels tres, Joan Ruiz, àlies Juan Samu, és el que fins ara ha pogut passar fronteres i treballar per editorials americanes, com la gran Marvel. “El mercat del còmic als Estats Units és molt ampli i divers, Costa d’entrar, però si aconsegueixes posar el peu, tot és més senzill”. Se suma Juan Aguilera qui també creu que el gran mercat està a Amèrica. “La indústria del còmic està allà i em faria molta il·lusió treballar per les editorials d’aquell país. Abans també hi havia mercat a Bèlgica i a França, però ara hi ha més feina allà”.
Els dibuixants diuen que s’adapten i que els seus personatges tant poden ser per paper com en digital i que els primers, els impresos, encara es consumeixen bé. Ruiz ho constata. “Els dos suports conviuen i tenen bona salut”. Creuen que el còmic i el seu llenguatge continua tenint recorregut. I, en aquest sentit, es refereixen a la gran assistència i èxit del Saló del Còmic a Barcelona i d’apartats específics com el còmic japonès del Manga”.
A l’hora de dibuixar, Aguilera, Guzmán i Ruiz s’inspiren en icones reals per acabar donant un aire de fantasia, que atrapi als lectors i faci que aquests últims l’acompanyin en la seva aventura cap a presents i futurs incerts. En definitiva un paradís de somni per jugar i sentir-se protagonista i escapar de la rutina.
JUAN AGUILERA: “M’adapto als encàrrecs i dibuixo amb tots els recursos que hi ha”
Es considera un dibuixat modelable perquè agafar el llapis, el pinzell i el ratolí sense cap problema i tant ho fa per una història en paper com per la petita i gran pantalla. Ara mateix aquest autor, amant d’Astèrix, està creant una animació per una pel·lícula de ciència-ficció. “Si puc escollir, m’agrada el gènere realista de caràcter fantàstic, però no tinc fronteres perquè tinc passió per aquesta feina”. En el seu debut compta amb un còmic publicat “Espadas del fin del mundo” (unes vinyetes a l’esquerra) en les que adapta una batalla entre espanyols i japonesos.
JESÚS GÚZMAN: “ Viure de l’art és molt difícil però no renuncio perquè m’agrada molt”
És l’autor de “Pandora”, una nena d’uns 8 anys amb el cabell gairebé negre i amb ulls verds que es transforma en moltes Pandores (una d’elles està present a l’esquerra), prenen inspiració de contes, sèries i pel·lícules, i també a través de rostres d’amics i coneguts. Jesús Guzmán, el creador, en va fer un llibre que té registrat i també una exposició a Terrassa. Li agrada el dibuix i la il·lustració, i el seu gènere preferit és el terror. També gaudeix fent il·lustracions i animació d’històries pel públic més menut. I per aquests lectors més petits li agrada crear personatges que es puguin identificar i captivin com a ell el seduïen “Zipi i Zape” amb les seves entremaliadures.
Va estudiar per dedicar-hi de manera professional i continua pensant que “és difícil viure de l’art encara que no renuncio”. I, com en totes les històries d’aventura, ell s’ha adaptat al present. Dibuixa, dóna classes i té una feina fixa en el sector de la restauració. Considera que els herois i heroïnes són comptats i que a la vida cal tenir més d’un recurs.
JOAN RUIZ: “ Sóc un dibuixant tot terreny i m’agraden els herois que fan riure”
Va créixer al costat d’Astèrix, el protagonista d’una sèrie de còmics de França que vivia mil aventures amb el seu amic Obèlix. Diu que el feien riure molt . De més gran va sentir passió pel dibuix, el disseny i tot el relacionat amb la creativitat gràfica. Joan Ruiz, de nom artístic Juan Samu, ha picat moltes portes i, fa uns tres anys que es dedica plenament a la seva vocació. “ Treballava a Correos i vaig demanar una excedència per veure si podia treballar com a dibuixant de còmics. I, finalment, vaig tenir la sort que em van oferir feina des d’editorials americanes que es dediquen a aquest món com ara Marvel, que és una de les més potents”.
Pel mercat americà destaca que ha fet tres portades dels còmics de ciència-ficció més rellevants com “Elvira”, “Transformers” i “Marvel Action”. Es defineix com un”dibuixant tot terreny en el còmic americà, que és molt conegut per crear històries de superherois. I m’agrada molt que els personatges i les situacions tinguin un bis de comèdia, que facin riure”.
