És considerat com una de les veus més respectades en l’àmbit de les músiques populars de l’Estat i d’Amèrica Llatina. És Nacho Vegas, el cantautor d’Astúries que avui serà el protagonista d’un concert a Terrassa. Vegas fa estada aquí en el marc de la seva gira per presentar el nou àlbum que porta per títol “Mundos inmóviles derrubándose”, creat fonamentalment durant el temps de confinament més dur de la pandèmia de la Covid. El concert serà avui, a les 22 hores, al Teatre Principal.
El cantautor ja va fer un avanç del seu nou treball aquest mes de gener amb el tema “La flor de manzana”. En la presentació va explicar que les noves cançons connecten amb altres anteriors, on parla de sentiments i de poesia, de l’existència humana. Respecte al nou va manifestar que “quan el vaig escoltar sencer per primera vegada, vaig pensar que m’havia quedat molt fotut, massa trist”.
Vegas no estarà sol. Vindrà acompanyat de nova banda formada per Ferran Resines, Hans Laguna, Joseba Irazoki, Juliane Heinemann i Manu Molina. El cantautor diu dels músics que són els que participat en la gravació del nou treball i els descriu d’extraordinaris. “Alguns són col·laboradors antics i altres són nous i molt ben rebuts”. I avança que es tracta d’una banda que es mou a ritme de rock, però que és perfectament compatible amb la cançó d’autor. “En els meus directes, encara que el pes recaigui en la lírica, el so que acompanya és molt important”.
La trajectòria d’aquest músic ha viscut etapes diferents. Va debutar cap a l’any 1990 amb la banda Eliminator Jr., que practiva la música indie espanyola, i després va passar a ser membre fundador de Manta Ray, un grup que aconseguiria saltar de l’escena espanyola a l’internacional. A finals de la dècada dels 90 va emprendre la carrera en solitari i amb segell discogràfic propi. La seva carrera compta amb més de sis àlbums, un bon nombre de senzills i recopilatoris.
El cantautor reconeix influències de Will Oldham, Nick Cave, Leonard Cohe, Nick Drake, Bob Dylan, Tom Waits i Townes Van Zandt, entre altres. Les seves cançons tenen un to intimista i els textos un fort caràcter autobiogràfic. autoreferencial. Quant a la música, opta per un rock minimalista, que recorda l’estil de Pascal Comelade com als arranjaments de Mastretta. Amb el temps ha definit un estil propi que s’acosta i s’identifica als cantautors de folk modern i rock.
