El cantautor i músic terrassenc, Miquel Pujadó, ha llençat avui un videoclip amb la cançó “Sóc de la mata de jonc”, que forma part del nou disc “De foc i vellut”, que demà dijous sortirà al mercat. Amb aquest disc celebra el seu 40è aniversari del seu primer editat que va ser “El temps dels fanals en flor”, publicat l’any 1982. “De foc i de vellut” reuneix 17 temes, dels quals la majoria són inèdits i els altres són versions de “A Terrassa hi ha una plaça” i “Soc un peix de terra endins”, dos clàssics del seu repertori. La primera és un retrat d’adolescència i evoca la plaça Vella i la segona té a veure amb el seu origen, ja que va néixer a Madrid per circumstàncies familiars i laborals.
Pujadó va explicar que el nou treball es manté fidel al seu estil i llenguatge propi. “Reivindico la melodia, una cosa que em sembla que s’està perdent. Però una cançó és un conglomerat de diversos elements i, per tant, és fruit d’una lletra, d’un missatge i també de jugar amb la música, des del blues fins al clàssic”.
L’artista torna a regalar temes que parlen de coses quotidianes amb una mirada molt polièdrica. El músic hi posa exemples. “El disc ‘De foc i de vellut’ porta el nom d’una cançó molt enèrgica i contundent que parla del poder de la paraula i de la música com a eines per l’expressió”. En la mateixa línia de demanda i reflexió hi ha “No tinc temps de fer-me vell” i “Soc de la mata de jonc”, aquesta última sobre la llengua i els dialectes.
El nou treball té tocs d’humor i tendresa amb “Records divergents” que narra la crònica d’una parella amb les dues veus i sàtira amb “Un rei d’ocasió” que algú ha trobat al mercat dels Encants. I té també “mala bava” amb títols com “Guanya la banca” i “És fàcil dir-se anarquista”. El disc també conté dos temes nous d’apunts de la seva biografia com “Retalls de vida” i “Aquells temps de la Jazz Cava” (en referència l’antiga Cava del carrer de Sant Quirze).
