CRÍTICA DE DANSA
La temporada de dansa BBVA de La Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT) permet, des de sempre, una mirada molt àmplia sobre el treball coreogràfic que es fa arreu del món i també a casa nostra. I val a dir que, moltes vegades, les produccions de segell català, les de Km0, no tenen res a envejar a les que arriben de molt lluny.
Ens referim al “Rèquiem” de Mozart creat per Maria Rovira, coreògrafa i directora de la companyia Crea Dance en coproducció amb LaFACT, que es va tornar a presentar aquest dissabte (també el divendres) a l’auditori de la Rambla amb la música en directe de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) i el Cor de Cambra de Granollers, amb direcció de Manuel Valdivieso. Aquest espectacle ja va despertar molt d’interès en l’estrena, l’any 2019, i en les noves funcions s’ha confirmat que és molt especial, que atrapa, que commou, que té passatges gairebé hipnòtics.
El públic a la sessió del dissabte, que omplia gairebé tot l’aforament, va quedar entusiasmat i ho va expressar reiteradament amb els aplaudiments als ballarins, als músics i als directors que estaven al capdavant. I encara va haver-hi felicitacions més personals per a l’artífex, Maria Rovira, que es va quedar dempeus en un lateral de la sala mentre els espectadors ja marxaven. Rovira estava emocionada de la bona acollida.
També nosaltres. Aquest “Rèquiem” dansat està concebut com un tot, amb molta plenitud. És una coreografia que acompanya la música sacra de Mozart d’una manera molt plaent, que beu de la dansa clàssica i contemporània i també de les tradicions i rituals de cultures diverses. És un ball que celebra la vida i plora la mort de manera molt vital perquè transita per tots els estats d’ànim de l’ésser humà, que afloren quan ha d’assumir una pèrdua de la persona estimada.
Sense respir
Crea Dance va fer una interpretació de caràcter poètic brillant. S’hi va deixar la pell en una coreografia que demana, a moments, construir unes composicions estètiques d’alt voltatge, amb molta força i equilibri. En aquesta peça no hi ha respir. Els ballarins es despleguen per l’escenari –instal·lat al bell mig com si fos una àgora– i ofereixen un recital de solos, duos i moviments corals sense parar.
Moviments on el cos i el rostre s’expressen amb total llibertat formant estructures que estimen el terra, la terra, o que s’eleven a l’aire, fins al cel. Aquesta al·legoria a la vida i a la mort es posa endins com un clam d’enyor i arriba al seu zenit amb “Lacrimonosa”. I ho fa amb la música en directe amb l’OSV i cantants solistes que li donen un gran valor afegit. Hi ha plena sintonia entre ballarins i músics i tot flueix sense fissures.
Aquest “Rèquiem” estrenat fa més de dos anys comença a rodar ara per Catalunya perquè amb la Covid es van cancel·lar les funcions que hi havia previstes. La companyia si que va aconseguir fer representacions l’any passat a les comunitats de Madrid i Andalusia. I en el retorn aquí, ha vingut amb premis. Ha rebut el Premi Butaca com a millor espectacle de dansa i el Premio del Público del Teatre de las Rojas de Toledo.
L’espectacle de Crea Dance by Maria Rovira és el segon d’aquesta temporada que es va estrenar amb “El trencanous”, del Programa d’Alt Rendiment en Dansa (PAR). La programació seguirà amb la companyia d’Antonio Najarro (19 de febrer) que presenta “Alento”, una coreografia amb tots els estils de la dansa espanyola.
Afegim que s’ha cancel·lat l’esperada companyia americana Ailey II, que havia d’actuar els dies 7 i 8 de maig. S’ha suspès perquè la Factoria Cultural no podia atendre els requeriments anticovid que demanava l’elenc artístic per les seves funcions.
