Pujar a dalt de l’escenari per cantar, ballar o interpretar és el somni de moltes persones. Només cal veure l’èxit dels concursos de televisió que buscant talent musical i ara teatral (ens referim al programa de càsting “El llop” per fer “Terra baixa”) o altres gèneres artístics. Dos nens de Terrassa que són germans, Noah i Alan Arroyo Bravo, han pogut complir el seu somni. Formen part de l’equip artístic del musical “Billy Elliot” que es representa al Teatre Victòria de Barcelona i que es pot veure fins al 10 de març, i val a dir-ho, està tenint molt d’èxit.
Els dos germans diuen que, com Billy Elliot –el nen que lluita per ser ballarí malgrat l’oposició del seu pare– han estat de molta sort perquè han pogut satisfer el seu desig. I en el seu cas, a més, és un anhel compartit amb els pares, perquè ells que estimen la música i el ball estan molt orgullosos del talent que ha aflorat en els seus fills.
Noah, que té 11 anys, és Mike (hi ha cinc actors que prenen el relleu en aquest paper), el millor amic del protagonista que creix en el poble d’Irlanda del Nord dedicat a la mineria, sacsejat per la crisi amb uns homes aficionats a la boxa. Mentre que Alan, que té 7 anys, és Tinny (també hi ha cinc actors que van canviant), un dels nens del poble. Noah hi va arribar a través del càsting de la productora i va estar dos anys fent la formació a l’escola de Coco Comín, i encara en fa amb la ballarina Sol Picó. Alan hi va entrar a través d’un càsting perquè té un paper més coral.
Els germans estan contentíssims de l’oportunitat artística que han tingut. Noah, el gran, explica que “el personatge que faig m’encanta perquè té tanta desimboltura com jo. He tingut moltíssima sort perquè està interpretant aquest musical és brutal perquè a més cada funció és diferent i, a vegades, hem d’improvisar una mica. Em sento molt a gust perquè tots som com una gran família i en gaudim molt. El meu fort és ballar claqué i cantar”.
Perdre la timidesa
El Noah recorda que el primer dia es va posar nerviós, encara que de seguida li va passar. L’Alan també es va sentir estrany perquè de per si és tímid i vergonyós. Però ara, que ja fet un bon nombre de funcions, ja ho ha superat i surt a l’escenari a fruir com mai del gran musical sense por de res. “És que el teatre és molt gran i et veu molta gent”, s’excusa el germà petit.
Els petits grans actors s’emocionen quan parlen de “Billy Elliot” i també la mare, Anna Bravo, per a qui també és un somni fet realitat. “Està sent una cosa molt bonica i també feixuga. Fa dos anys i mig que pugem i baixem de Barcelona a Terrassa. I cal estar molt atent perquè una cosa així crea moltes il·lusions i emocions i s’han de gestionar bé, a més de procurar que no deixin de banda els estudis”.
El talent d’aquests germans que s’expressa a “Billy Elliot” ja ve de petits. La mare explica que a casa ja tenien un calaix ple de disfresses i que els hi agradava posar-se a la pell d’un altre i cantar i ballar. També escoltaven música de tots els gèneres, des de moderna fins a clàssica perquè els pares són molt aficionats al ball i a la música i han participat en alguna companyia d’espectacles.
Amb el pas del temps, la mare diu que no haguéssim pensat mai que els dos nens formarien part d’una gran superproducció musical. Però el cert és que Noah ja va demanar estudiar ball i és alumne de Vip Dance, una de les escoles que va rebre la trucada de la productora pel càsting del musical.
Els dos germans segueixen a dalt d’un núvol, això no obstant, saben que la prioritat és l’escola, les Salesianes, que és el centre de Terrassa on cursen la primària. El Noah, a més de ballar i cantar i interpretar, li agrada molt dibuixar i pintar i a l’Alan, jugar. “És el que toca per edat. Interpretar un gran musical, com “Billy Elliot”, diríem que és sobrevingut, es fa estrany”, comenta la mare.
