Més de cent anys, concretament 130, es compleixen de l’estrena d’“El trencanous”, l’obra de ballet amb partitura de Txaikovski amb coreografia de Lev Ivànov. La posada de llarg va tenir lloc al Teatre Marïnski de Sant Petersburg un 18 de desembre de 1892. La ciutat, com arreu, estava en precicle de les festes nadalenques i l’espectacle hi va encaixar de perles perquè està ambientat en aquest període.
El ballet va ser un èxit –tenint en compte que és clàssic i que aflorava en el bressol del gènere– i a poc a poc va seduir a les grans companyies i fins avui. Actualment, “El trencanous” forma part del repertori de molts ballets i el representen entre desembre i gener perquè la història és un conte de Nadal.
El Programa d’Alt Rendiment (PAR) en Dansa, sota la direcció de Rodolfo Castellanos, també es va sentir captivat per aquest ballet que continua fent la volta al món. El PAR va presentar l’espectacle l’any passat i aquest cap de setmana farà noves representacions, des d’avui fins al diumenge, i gairebé totes les localitats estan exhaurides. Castellanos ha expressat el seu entusiasme. “Estem contentíssims per aquesta gran acollida. Els ballarins han treballat moltíssim i estem molt agraïts d’haver d’obrir més funcions –la d’avui és nova– perquè vingui el màxim de públic”.
El director artístic i coreògraf destaca d’“El trencanous” dos elements essencials. “És un ballet de conte de Nadal amb el qual els protagonistes són els nens i això el fa atractiu pels menuts i les famílies. Crec que aquest és el gran valor que té, la mirada infantil enmig d’una festa de regals i sorpreses”. Castellanos afegeix que “el ballet està molt ben construït tècnicament i musicalment. És per tot això que l’obra s’ha convertit en una tradició de Nadal i continua viu”.
El PAR torna amb el ballet amb algun canvi de ballarins perquè alguns que van fer la interpretació l’any passat ja han acabat la formació i ja treballen. I també perquè a l’equip directiu li agrada donar l’oportunitat a tots els alumnes de fer rols importants. L’elenc triat va fer ahir una primera representació a porta tancada per públic de les escoles i la rebuda va ser esplèndida. “Ha sortit rodó. Tot ha sortit molt bé”, va concloure Castellanos.
El ballet romàntic es basa en el conte popular de l’escriptor alemany Ernst Theodor Amadeus Hoffmann que va sortir a la llum l’any 1816. La història se situa en la revetlla de Nadal, quan una nena anomenada Clara prepara la festa amb el seu germà, els pares i la resta de la família. La nena rep de regal un trencanous de fusta en forma de soldadet, que a la nit pren vida -com la resta de les joguines- i la fan viatjar a mons de somni i de màgia.
A peu de pàgina
La coreografia estrenada té algunes notes a peu de pàgina a destacar. Txaikovski va crear aquesta música per encàrrec d’Ivan Vselojskoi, que va ser director dels teatres imperials de Rússia, des de 1881 i fins al 1898, a més de director de l’Ermitage des de 1899 fins a la seva mort.
S’explica que el músic no tenia un interès especial per fer la composició (estava centrat en “La bella dorment”), però a preguntes d’un amic seu va ser del tot diplomàtic en la resposta , en manifestar que “diàriament m’afino més a la meva tasca”. Una altra de les anècdotes que es conta és que el músic va tenir una petita discussió amb un amic sobre la partitura i que fruit d’això va crear el gran pas a dos, en el segon acte, que se sol ballar després del “Vals de les flors”.
En el vessant coreogràfic també hi ha llegendes obertes. La coreografia estrenada l’any 1982 es va atribuir a Lev Ivànov. No obstant, encara hi ha dubtes si, al final, l’autor va ser Màrius Petipà.
Amb el temps, ja entrat el segle XX, es van versionar i estrenar més coreografies inspirades en el primer trencanous. Una de les primeres versions, més reduïda, va ser fora de Rússia, al Teatre Reial de l’Òpera de Budapest, amb Ede Brada com coreògraf. La primera representació completa a l’estranger va ser a Anglaterra amb coreografia original de Petipà. A Nova York va arribar l’any 1940 amb una versió també de Petipà. Quatre anys més tard es va presentar una versió completa amb William Cristensen i després un muntatge teatral amb George Balanchine.
