L’actriu Mont Plans considera que està de sort perquè mai s’ha quedat sense feina. “Si no rebo propostes, me les invento i m’espavilo i sedueixo als companys perquè es pugui veure a l’escenari”. En aquest vessant de la creació, va idear fa uns mesos una obra d’homenatge al vell ofici del teatre a partir de dos artistes, dues velles glòries, que recorren els despatxos perquè volen treballar i ningú els escolta.
L’obra es diu “Cadires” i pren el títol homònim de l’obra d’Eugene Ionesco, un dels grans mestres del teatre de l’absurd. Ionesco presenta dos vells en una sala buida plena de cadires. La parella hi ha anat per explicar la seva vida, però temem que la convocatòria no ha tingut èxit.
Mont Plans parla que el relat de “Cadires” va ser el punt de partida per construir la versió pròpia en la qual els miralls se superposen. “És una obra que juga amb la ficció i la realitat. El nostre relat té dos protagonistes, que són dos vells actors, que volen fer l’obra d’Ionesco, però no troben recursos. I mentre, conversen de la situació i evoquen anècdotes que les hem viscut nosaltres, l’Oriol Genís i jo, perquè fa molts anys que ens dediquen a la professió”.
La parella d’actors va estrenar “Cadires” el passat mes d’octubre al Teatre de la Passió d’Esparreguera, en el marc del Festival Lola, i han anat a Igualada i aquest dissabte estaran al Teatre Alegria de Terrassa. “Va bé fer gira per copsar la reacció del públic i veure si hem d’ajustar coses”, manifesta l’actriu.
Mont Plans avança que l’obra té la particularitat i és que cada representació és diferent perquè hi ha un xic d’improvisació. “No hi ha un guió fix. És molt obert perquè parlem de nosaltres i expliquen coses diferents o d’una manera diferent. Així que el públic pot repetir perquè cada funció és únic. “Estem, doncs, davant d’una proposta que parla del teatre amb la mirada de dos actors de reconeguda i llarga trajectòria.
L’actriu destaca que treballar amb Oriol Genís és un plaer. “És una persona i un actor molt generós perquè mai demana res a canvi. Som feliços compartint escenari i hem tingut l’oportunitat de tenir un director molt jove, l’Albert Arribas, amb el que ens entenem molt bé”.
Mont Plans compta amb una carrera sòlida que ha construït al llarg de 40 anys. Matisa que es va posar tard, a 34 anys, després de fer de tot una mica. El que més li agradava era penjar-se la càmera al coll i fer reportatges fotogràfics per a diaris i revistes, perquè li suposava viatjar, conèixer persones, paisatges i altres cultures; en definitiva fugir a altres mons.
Recorda que de petita ja mirava de viure altres vides. “Quan tenia 8 o 9 anys, m’escapava al vespre de casa al poble d’Artés, per assajar teatre, però no pensava que seria actriu perquè ho veia massa important”. L’any 1983 va aparèixer La Cubana i s’hi va submergir de ple. “Va ser la meva gran escola. Amb ells vaig aprendre que el teatre ha de ser natural i de veritat perquè, en cas contrari, no emociona”.
Emma Arquillué actuarà al Teatre Alegria
E l públic de la nova temporada d’arts escèniques que comença aquest dissabte amb “Cadires”, tindrá l’oportunitat de veure de prop a Emma Arquillué, la filla del premiat Pere Arquillué que ha seguit els passos professionals del seu pare. Emma és la protagonista femenina de “Loco Amoris”, una obra escrita per Pablo Macho, que també és actor i que és el protagonista masculí. L’obra parla d’una relació d’amor a distància i està dirigida per Pau Roca. L’espectacle està programat pel dissabte 28 de maig al Teatre Alegria.
Emma Arquillué és un dels rostres femenins que podran veure a la programació d’aquest segon semestre. Hi haurà molt més. Laia Marull és la protagonista de “El pes d’un cos” (6 de febrer) que parla sobre una filla que ha de cuidar el seu pare malalt. Una altra de les actrius amb nom propi, Ariadna Gil encapçala “Encara hi ha algú al bosc” (5 de març), un relat dramàtic de les supervivents de la violència sexual en la guerra dels Balcans. El trio format per les reconegudes Cristina Genebat, Marta Marco i Nora Navas, que tants èxits ja ha donat, venen amb “Les irresponsables” (30 d’abril), una comèdia d’embolics amb tres amigues que se’n van de cap de setmana. I la majoria d’aquests espectacles tenen a més direcció artística femenina.
La nova temporada, que arrenca el dissabte amb la proposta de Mont Plans i Oriol Genís, presenta 13 espectacles i la MostraSetde Teatre amb companyies locals de teatre amateur. Cal destacar també que la companyia Punt i Seguit, de Terrassa, farà estrena amb “La moneda” (26 de febrer), una obra contemporània d’Eloi Falguera, que parla dels sentiments humans a partir de tres amics que col·leccionen monedes medievals i que fan trobades. Punt i Seguit celebra enguany quinze anys de la seva fundació com a companyia, de la que Eloi Falguera és autor, director i crític.
