El programa municipal Crea d’ajuts a la creació donarà llum al vessant artístic de Joana Arribas, nascuda a Terrassa fa 39 anys i dedicada professionalment a la fotografia. La Joana inaugura demà dissabte una exposició, a l’EspaiDos de la Sala Muncunill que porta per títol “Etiquetes” i en la qual fa un homenatge a la dona i mare. La col·lecció d’imatges es podrà visitar fins al 13 de març.
Joana Arribas explica que la mostra és una mirada personal i íntima a la maternitat. “És una obra que parla de mi, com a mare autònoma i separada amb dos fills petits, de 7 i 4 anys; de les vivències, de les relacions… De com gestiono aquest dia a dia, a prop dels 40 anys, en mig d’un marc social en transició i descomposició”.
L’artista ho plasma a través de set obres fotogràfiques a sobre de les quals hi ha unes etiquetes, les quals permeten dividir la imatge i veure-la trossejada. Arribas diu que hi ha un missatge més profund. “Les etiquetes fan referència, és clar, a les etiquetes socials, però jo he canviat, de manera simbòlica, aquelles que no m’agraden amb l’objectiu de cercar la part bonica”.
Aquesta és la primera mostra individual de la fotògrafa en una sala gestionada per l’Ajuntament i dins el cicle Terrassa Art Visuals. Arriba gràcies al suport del Crea de la regidoria de Cultura després de presentar el projecte a la convocatòria de 2021. Prèviament, va presentar (11 de desembre) un conjunt de murals de gran escala a diferents espais de la ciutat, com ara el Teatre Alegria, l’escola La Roda i el parc del Nord.
Arribas considera que la regidoria de Cultura li ha donat una gran oportunitat. “Havia fet alguna mostra d’imatges a l’entitat d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals i a Vilassar, així i tot, molt puntual. Aquesta vegada podem dir que és una posada de llarg i que estic molt sorpresa per tot perquè, en realitat, no esperava tenir tanta sort”.
L’artista conviu amb la fotografia des de molt petita perquè la mare i l’avi eren uns apassionats de les càmeres, tot i que no es dedicaven professionalment. La mare treballava de mestra i l’avi exercia de metge. Ella volia estudiar Belles Arts o Arquitectura i mentre resolia els dubtes va estudiar un grau superior en Fotografia artística a Barcelona. I després va fer estudis de Belles Arts, però no es va titular perquè es va posar a treballar com a fotògrafa, li agradava i li robava molt de temps.
Primers treballs
Els primers encàrrecs eren un calaix de sastre, així i tot, també una bona manera d’aprendre en tècnica i contingut de diferents sectors. Es van centrar en imatges de paisatge urbà, arquitectura, models, productes, casaments, famílies, naixements… Va fer, com diu, “una mica de tot” fins que va arribar el moment decisiu d’obrir estudi propi a Terrassa i fer el seu propi treball més personal que és la fotografia de retrat de persones.
Fet el camí, agraeix a la mare i el seu avi els consells. “Tenia 18 anys i estava una mica perduda. Vaig proposar de fer un any sabàtic i la meva mare em va dir que aprofités per festejar amb les càmeres que hi havia a casa i estudies fotografia i que després prengués una decisió. Ho va encertar, encara que jo tinc total aversió a la fotografia”.
Explica que darrere la càmera hi ha una professional però també una psicòloga. “Cal establir una relació de confiança perquè així pots interactuar amb les persones que et demanen la foto, cal parlar amb ells… a vegades ens convertim en terapeutes”. Per a ella és més difícil fotografiar nens que adults perquè es belluguen més i s’ha de tenir més paciència, però a la fi són més agraïts.
Amb els més menuts té experiència perquè fa uns deu anys que es va especialitzar en fotografia per nadons i famílies, arran de començar com a fotògrafa de nounats a l’Hospital de Terrassa i a la MútuaTerrassa. I aquesta especificitat li ha donat un nom reconegut a la seva ciutat. Indica que la majoria de les peticions provenen de les dones. “Els homes no volen sortir, no li donen gens d’importància. En canvi, les dones sí que desitgen fotos familiars per decorar el menjador”.
