S’ha escapat de Stuttgart (Alemanya) per uns dies per celebrar Nadal a casa, a Terrassa. És el músic Pol Àlvarez que, amb tan sols 22 anys, ja ha rebut premis i és organista titular i director de cor de l’església d’Alt Heumaden de la localitat alemanya on està establert i actualment està fent el màster d’interpretació de l’especialitat.
Pol Àlvarez serà el protagonista del concert de diumenge de la festa de la Sagrada Família a l’església del mateix nom a Ca n’Aurell. El músic ha triat un programa amb obres de Mendelssohn, Bach, Widor i Dupré. Explica que “les peces escollides tenen un fil conductor perquè són melodies dels segles XV i XVI que van ser adaptades per cantar a l’església i que permetran veure l’estil de cada autor i la cultura musical de diferents països segons l’origen del compositor”.
Aquesta és la tercera vegada que Pol accepta la invitació per liderar aquest concert en el temple de la Sagrada Família per les festes de Nadal. Està content de la proposta perquè a més li suposa el feliç retrobament amb l’organista Jordi Figueras, que va ser el seu mestre i professor al Conservatori Professional de Terrassa, i amb qui assaja el repertori perquè tot surti bé.
El músic va marxar fa quatre anys a Alemanya per prosseguir els estudis d’orgue a la Hochscule für Musik de Stuttgart on ara fa el primer curs del màster que durarà dos anys. És el tram final, en principi, d’una formació que va començar quan tenia 7 anys a l’Escola Municipal de Música-Conservatori de Terrassa i que després va continuar a l’Escola Superior de Música de Catalunya de Barcelona.
Pol es va sentir atret per l’orgue arran de sentir un concert a l’església santa Maria del Coro al nucli antic de San Sebastián i gairebé tocant a mar. “Estàvem fent una ruta familiar –tenia 6 anys– i em va impressionar el seu so. L’orgue té moltes possibilitats tímbriques (suau, fluix, fort, vibrant…). És com un piano o més que això. Està allà interpretant, estableixes una simbiosi que és com si formessin part d’un sol cos. És una experiència mística. Crees una connexió molt especial amb l’instrument i l’espai (litúrgic) de manera que la música creix i s’expandeix i t’envolta”.
Quan era petit no s’imaginava pas que acabaria dedicant-se a la música i a l’orgue. Recorda que a casa sonava música clàssica, però no l’atrapava de manera especial i que la seva activitat extraescolar era el karate. Amb el temps es podria dir que potser volia eines per defensar-se per si de cas es veia en una situació compromesa.
Considera que els organistes també estan instal·lats en el risc. “Durant la pandèmia, hem constatat que tot l’immaterial era molt necessari i que la música a les esglésies era una companyia. Em vaig adonar més que mai que teníem una missió d’estar al servei de la música i fer-la arribar a la gent. I si, és una professió de risc perquè està en joc moltes emocions i has d’aconseguir que música, intèrpret i públic sigui un tot”.
