L’Església cristiana viu intensament el Nadal i farà repicar les campanes amb to de solemnitat. Hem agafat aquesta excusa per fer un passeig per aquests instruments de percussió amb funcions diverses.
Durant segles, les campanes han estat una peça d’identitat de les esglésies però a la vegada un mitjà de comunicació. Han format part de la vida quotidiana de moltes comunitats i eren presents no solament als temples sinó també a les cases, a masies, a escoles, a les fàbriques, al transport i serveis (tren, vaixell, parcs de bombers…). La peça permetia saber, a través del toc del campaner, el que succeïa, tant si eren bones o males notícies.
En l’aspecte religiós, les campanes han servit, i ho fan encara, per significar actes litúrgics (avisos espirituals, festius, misses de difunts…). En el social, les campanes han tingut un protagonisme important en funció de cada territori i cultura. A Roma, per exemple, s’utilitzaven per anunciar l’hora del bany i a Egipte, per a la venda del peix, A casa nostra, ens queda en la memòria les campanes de les masies de pagès, que van ser el sistema de missatgeria per alertar del pas de les hores, de la climatologia, de les festes i dels sinistres. I també a les fàbriques per marcar la jornada i altres fets.
L’essencial era desxifrar què succeïa i això ho feia possible el campaner amb el seu saber a produir el so. Els tocs de campana han estat reconeguts per la Generalitat i l’any 2017 van ser declarats com a element festiu patrimonial d’interès nacional.
Santa Maria de la Seu d’Ègara
L’església romànica del conjunt de la Seu d’Ègara és la que conserva la campana més antiga del recinte. Va ser fosa l’any 1723 per Pío Cerva, mestre courer de Girona, segons consta al segell situat a la base de la mateixa. Conserva les nanses a la part superior. Està decorada en relleu amb franges de cordons i una sanefa amb roses que delimita els espais ornamentals: inscripcions, escenes de la crucifixió, la Mare de Déu amb el nen, sant Irineu, com a primer bisbe d’Ègara, i sant Pere. Compta amb una inscripció central que fa referència al vicari Miquel Falguera i a l’administrador Jaume Boada. La campana es va salvar de la Guerra Civil.
Rotlletó de Sant Pere
Es tracta d’una peça musical litúrgica de valor històric i artístic que es troba subjecta a la paret del pis superior del cor de l’església de Sant Pere, on hi ha l’orgue. La peça és una campana de rodes circular de principis del segle XVII de fusta amb un eix de vuit radis, pintada amb franges blanques i vermelles, i amb onze campanes equidistants al seu extrem. El rotlletó es toca mitjançant una manovella metàl·lica amb una corda subjecta a l’extrem. El seu so agafa protagonisme en festes de solemnitat, en la Missa del Gall i el diumenge de Pasqua.
Can Figueras del Mas
De les masies catalogades del terme de Terrassa n’hi ha algunes que conserven elements significatius propis de la façana, com són la campana i el rellotge de sol. Can Figueras del Mas, situada darrere de l’Hospital de Terrassa, preserva la campana subjecta a la paret de pedra a tocar de la porta d’entrada. A l’àmbit rural, aquest objecte era el mitjà de comunicació tradicional pels habitants dels pobles i els treballadors del camp. Els tocs de campana eren diferents en funció del tipus de missatge que es volia donar.
Campana de fàbrica del Vapor Gran
Aquesta campana es troba en una de les naus que s’han conservat de l’antic complex tèxtil del Vapor Gran i que s’anomenava popularment “la campana”. El millor punt de visió per gaudir de la campana del Vapor Gran el tenim des del carrer de Martí Alegre. Es tracta d’una campana de bronze fosa l’any 1861 (dos anys més tard de la inauguració del vapor) pel fonedor barceloní Isidre Pallés i conté representacions en relleu de la crucificació, la Mare de Déu i el nen i el lliri de sant Josep i sant Isidre.
Campana de cotxe de bombers
Els primers models de cotxes motoritzats per a bombers, com aquest model Ford T (popularment conegut com el “Tin Lizzie”) de 1923 procedent d’Estats Units, incorporaven una campana com a senyal acústic d’alerta per arribar al succés. A principis del segle XX es va inventar la sirena elèctrica i aquesta va substituir la campana. El vehicle de bombers amb campana que publiquem en la imatge es troba al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (MNACTEC) i va estar al servei del parc de bombers de Terrassa. El cotxe està en exposició en el museu i es poden apreciar els seus trets.
Carilló del Museu de la Ciència i la Tècnica
És considerat un objecte musical de gran valor històric patrimonial. Fou construït l’any 1927 a Leipzig (Alemanya) per la casa fonadora Vortmann-Mabilon i es va instal·lar al Palau de la Generalitat i al MNACTEC. El museu el va restaurar l’any 2000. El carilló consta de 13 campanes de bronze afinades en escala cromàtica i amb un pes total de 1.367 quilos. Toca els quarts i les hores de 10 a 19 hores, tots els dies de l’any, i en festes destacades com les de Nadal.ç
Els secrets dels mestres fonedors
Domènec Ferran Gómez, Historiador de l’art
Restes de motlles de construcció de campanes a l’església de Sant Maria. /Domènec Ferran
A més de les campanes que publiquem, cal posar en valor que durant els treballs d’excavació arqueològica portats a terme a la Seu d’Ègara, dins del Pla Director entre els anys 1995 i el 2003 , varen aparèixer les restes de motlles de construcció de tres campanes de forma circular. Dues d’elles al claustre de l’església de Santa Maria i una tercera a l’exterior, la més ben conservada, al sud de la mateixa edificació. Consten documentalment dues campanes beneïdes el dia dos de juny de l’any 1627 i l’altra, l’any 1628. En aquest mateix període mossèn Joan Arnella va portar a terme les primeres obres de restauració del conjunt i per tant no és d’estranyar que les noves campanes formessin part d’aquest projecte.
La troballa dona peu a endinsar-nos en l’ofici. El procés de construcció d’una campana de forma tradicional i artesanal, pràcticament com es fa des de l’Edat Mitjana , és una feina que està en fase de desaparició. Des del segle XVII existeixen tractats de construcció de les campanes que han servit per mantenir viva aquesta tradició. Requereix d’un mes llarg de treball i de compaginar mestratges i tècniques diferents. Els artesans i els seus tallers es desplaçaven a peu de campanar, muntant i desmuntant instal·lacions efímeres per aconseguir el prodigi de donar vida a una o diverses campanes. Essent una activitat a l’aire lliure la millor època eren la primavera i l’estiu.
La plantilla per preparar el motlle era el secret més ben guardat dels fonedors de seny, tan sols ells sabien les mesures que donarien les dimensions i forma de la futura peça. El primer és construir els motlles interior i exterior in situ, amb argiles i maons refractaris que mantinguin l’estructura i posteriorment l’alta temperatura i pressió del metall líquid. Els relleus, lletres, imatges, es modelen amb cera que després la pròpia calor desfà, d’aquí el nom de cera perduda. Després es confecciona una caixa exterior i es cobreix de terra.
El mestre fonedor elabora el forn i la fosa de bronze, amb un vuitanta per cent de coure i un vint per cent d’estany a dos mil graus centígrads; que s’aboca en un forat obert a la terra i es cola entre els dos motlles. Aquest procés acostuma a durar unes dues hores. Les anses, també de bronze, sovint set, s’elaboren a part i s’afegeixen a la peça acabada posteriorment. Finalment, es procedeix a la neteja, polit i afinació per aconseguir la peça.
