[EFE]
El dramaturg i director teatral terrassenc Sergi Belbel ha guanyat aquest dimarts al vespre el 62 Premi Sant Jordi per la seva primera novel·la, l’obra “Morir-ne disset“, en el marc de la Nit de Santa Llúcia.
El premi, dotat amb 60.000 euros, està convocat per Òmnium Cultural i serà publicat per l’editorial Proa el proper mes de febrer.
L’obra guanyadora se centra, segons ha explicat el seu autor, en el personatge d’Ernest Calvo, fill d’una família immigrant del sud d’Espanya, que neix i creix en una ciutat industrial del Vallès Occidental, en la qual s’integra com el més català dels catalans.
Mentre va relatant, amb nostàlgia i humor, la seva infantesa i la seva joventut -en què descobreix una cultura i una llengua que el fascinen i l’inquieten al mateix temps-, es confessa autor d’una sèrie d’assassinats comesos entre el període que va del cop d’estat del 23F als Jocs Olímpics de Barcelona’92.
El jurat, format per Mita Casacuberta, Fe Fernández, Ferran Gadea, David Guzmán, Manel Ollé, Simona Skrabec i Dolors Udina, ha destacat que es tracta d'”una resposta irònica i càustica al debat sobre la naturalesa del gènere novel·lístic” i enalteix la capacitat de Belbel de construir “una història ludocriminal, divertida, xopada d’humor negre“, que “dessacralitza, des de la sàtira, la llengua i la literatura” en una tradició que segueix les veus de Francesc Trabal o la Colla de Sabadell.
Belbel, que s’ha definit com a “autor de teatre”, li deu aquesta primera novel·la a la pandèmia, que “ho va parar tot”, inclòs el seu vessant professional de direcció escènica, que li va permetre disposar d’una cosa que no havia tingut mai, temps per escriure una novel·la, com li havia suggerit fa temps l’editora Ester Pujol.
“Sóc filòleg de base i un gran lector de novel·les”, ha confessat Belbel, que ha escrit “Morir-ne disset” “des de les vísceres” i amb un protagonista que és una picada d’ullet a l’autoficció, encara que “mai he matat ningú”, ha fet broma.
Reconeix que en aquest “relat confessional”, amb assassinats, però sense thriller policíac, hi ha molt de la seva veritat en el text, fins i tot dolor, però sempre amagat sota el mantell de la comèdia; i ha admès que darrere d’algunes de les víctimes hi ha “una mica de sentiment de venjança”, encara que mai malintencionat, perquè “en aquests temps que ens ha tocat viure, el sentit de l’humor és bàsic per sobreviure”.
El mallorquí Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) ha obtingut el 63 Premi Carles Riba de Poesia (3.000 euros) per la seva obra “Si entra boira no tindré on anar”, que, segons el seu autor, és un diàleg entre el seu passat, el seu present i el seu futur construït a partir de tot allò que ha anat en contra dels seus ideals, els seus somnis i els seus amors.
El 24 Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions (6.000 euros) ha recaigut en Ricard Sunyol Estadella (El Masnou, 1989) per la seva obra “Declaració d’invencions”; i el 59 Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les infantils (6.000 euros) ha estat per a “Capità Lluc”, de Carles Sala i Vila.
El 48 Premi Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil (6.000 euros) ha quedat desert, atès que el jurat, en “una decisió difícil”, considerava que cap dels 30 originals presentats reunia els requisits que reclama un dels certàmens més prestigiosos de la literatura juvenil en català.
En la mateixa vetllada s’ha lliurat el 35 Premi Internacional Joan B. Cendrós (3.000 euros) a l’artista xinès Ai Weiwei pel seu compromís a l’hora de “denunciar la repressió a Catalunya contra el moviment sobiranista” i el seu “activisme a través de l’art contemporani”; i el Premi Muriel Casals de Comunicació 2021 (3.000 euros) a la plataforma de cinema en línia Filmin, pel seu “tractament del català en igualtat amb la resta de les llengües”.
