Domènec Ferran Gómez, historiador de l’Art
Els museus a Terrassa tenen el seu origen en les iniciatives personals i col·lectives que es varen produir a finals del segle XIX en formar col·leccions d’objectes, classificar-los i exhibir-los públicament. El primer va ser el Museu del “Real Colegio Tarrasense”, amb objectes d’història natural, aparells de física i química i maquinària. Res a veure amb la història i el patrimoni de Terrassa. En aquest sentit ens hem de situar a l’any 1904 amb la creació dels “Museus municipals de Història, Arts Aplicades i Ciència”. Posteriorment, la Junta Municipal de Museus, Arxius i Biblioteques va anar aplegant els objectes que finalment formaran els museus municipals, amb el que actualment coneixem com a Museu de Terrassa i les seves cinc seccions.
La nostra ciutat, ha tingut i encara té una tradició tèxtil industrial llanera des del primer terç del segle XIX. La introducció de la primera màquina de filar(1832) i la màquina de vapor (1833) i els telers Jacquard (1845) en son uns referents tècnics. La creació de l´Institut Industrial (1873) pel que fa al gremi de fabricants i amb les escoles on s’havien de formar els teòrics i els artesans tèxtils per a les empreses, l’Escola Superior d´Indústries (1901), el Condicionament Terrassenc (1906) i l’Escola Municipal d’Arts i Oficis ( 1886) entre d’altres son els referents institucionals .
L‘Institut Industrial va ser la institució que va tutelar la formació del primer museu tèxtil a la nostra ciutat, el Museu Tèxtil Biosca. Josep Biosca i Torres, industrial terrassenc encara que amb residència a Madrid, juntament amb Josep Badrinas i Sala varen ser els seus fundadors l´any 1946. El nou museu va anar comprant col·leccions particulars, la primera la del barceloní Ignasi Abadal Soldevila, i va esdevenir el primer museu tèxtil de l´estat espanyol.
Va néixer en una nau industrial al carrer sant Isidre numero 6 on va estar fins l’any 1953 en que es va traslladar a la seu de l’Institut Industrial al Magatzem Pasqual Sala al carrer de Sant Pau. Al mateix any es creà el Patronat del Museu Tèxtil Biosca que presidia l´alcalde de Terrassa i l´any 1960 es passa a denominar Museu Municipal Textil Biosca. L´any 1969 amb la Diputació de Barcelona, es dirà Museu Provincial Tèxtil. Amb aquesta mateixa institució al capdavant, l’any 1970 es construí un nou museu i nou edifici al carrer Salmeron, obra de l’arquitecte Camil Payàs.Un dels museus més moderns del moment i que actuà com a espai cultural de la ciutat amb activitats i exposicions temporals diverses.
L’any 1995 es crea un Consorci de la Diputació de Barcelona amb l´Ajuntament de Terrassa. El mateix edifici l’any 2002 es remodela física i conceptualment amb la nova denominació de Centre de Documentació i Museu Tèxtil, els canvis es noten sobretot amb la creació d´un taller de restauració especialitzat i en la documentació dels seus 130.000 objectes en una magnifica base de dades “IMATEX” que el situa al centre de la recerca tèxtil internacional. La darrera especialització ha estat en el teixit modernista, fet que l’ha relacionat estretament amb la Fira Modernista de Terrassa.Al llarg dels anys ha esdevingut un referent del patrimoni i la cultura tèxtil a Catalunya i a Europa, capdavanter en conservació, restauració, documentació i recerca.
Una ciutat amb arrels tèxtils com la nostra té el privilegi de tenir una institució museística que conserva una col·lecció amb totes les etapes dels teixits des del segle I fins a l’actualitat. Teixits, mostraris, complements, indumentària amb un valor històric i artístic inqüestionable , un dels millors centres especialitzats, on contemplar i estudiar la historia del teixit i la cultura que ha generat al llarg dels segles, amb arrels al passat, activitat al present i projecció de futur.
