La bibliografia local acaba d’enriquir-se amb un llibre dedicat a Josep Puig i Arnaus (Terrassa, 1901- Tolosa de Llenguadoc, 1987) . Es tracta d’un nou treball d’investigació realitzat per l’historiador Josep Puy i editat per la Fundació Torre del Palau. Al llarg de 400 pàgines amb desenes de fotografies, els lectors descobriran la vida i l’època d’aquest personatge de llarga i més interessant trajectòria. A més d’una primera part que ocupa la biografia, n’hi ha una segona en la qual Puy transcriu el seu dietari d’uns mesos en el camp de concentració dels catalans a Agde a França.
L’autor destaca que Josep Puig i Arnaus va ser un personatge molt implicat en la vida cultural, social i política de la ciutat fins que va arribar la Guerra Civil i va patir l’exili, com tants d’altres, i va ser internat al camp de concentració a França. En aquest sentit remarca que “Puig i Arnaus a partir de 1924-25 en endavant, va formar part de molts àmbits de manera molt activa que el van portar al món del teatre, de la música, de l’esperanto, de les editorials, del periodisme i de la militància i del seu compromís polític a Esquerra Republicana”. I sobretot subratlla la seva etapa com a director de la Caixa d’Estalvis de Terrassa els anys de la Guerra Civil, on va fer mans i mànigues per protegir els estalvis de la gent humil i fins i tot avançava els diners als familiars de les persones que morien abans que arribessin les últimes voluntats”.
Puy significa també el dietari, propietat de l’Arxiu Tobella, en el camp de concentració d’Adge que comença el 4 de maig de 1939 i fins al 2 d’agost del mateix any. “És una peça d’un valor incalculable i un testimoni excepcional perquè a través d’aquest epistolari ens submergim en un capítol sobre les greus adversitats de l’exili i la història de la ciutat de Terrassa, amb la descripció de tota mena de detalls i situacions”. L’autor també aporta un annex amb el llistat de terrassencs en el camp d’Adge l’any 1939 i que sumen més d’un centenar.
En aquest dietari, Puig i Arnaus descriu les seves emocions per aquell lloc hostil i terrible, les seves reflexions polítiques i la guerra, i també passatges d’enyor lluny de la família i dels seus. En el primer dia, 4 de maig de 1939, ja expressa un sentiment totalment desolador: “Hom anava al camp, no a refugiar-s’hi, sinó a morir-hi de la manera més indefensa, per poc tenaç que fos el constipat o el còlic o el dolor que et prengués”. I es tanca un 1 d’agost de 1939 amb aquesta constatació: “Explicar una història de guerra… Totes són igual de tristes i emotives en llur semblança…” .
Valoracions:
Salvador Cardús: “Un testimoni admirable”
El sociòleg Salvador Cardús considera que “el llibre de Josep Puy descobreix un personatge d’una gran dimensió humana, intel·lectual i qualitat literària admirable”. Cardús fa referència dels projectes que va emprendre, les seves connexions amb Pau Casals i Victor Català, així com el seu compromís independentista. Valora i molt el dietari del camp de concentració al que qualifica de “molt interessant”
Vicenç Villatoro: “Una obra valuosa”
L’ escriptor Vicenç Villatoro coincideix amb Salvador Cardús que recuperar la memòria del terrassenc Josep Puig i Arnaus és “valuós perquè és un personatge interessant”. Remarca el dietari al ser “un relat escrit en present i això és el que li dona realitat a aquell clima d’èpica i sordidesa de l’exili i del camp de concentració”. Villatoro pensa que l’obra de Josep Puy és necessària per adonar-nos del cost de la guerra
