La cantautora manresana, Sara Roy, establerta a Terrassa, està il·lusionada perquè aquest divendres té una doble estrena a la ciutat on resideix. Debuta en el seu primer concert a través del programa Curtcircuit, la Casa de la Música i ho fa amb la presentació del seu primer àlbum “(A)mar”. La Sara Roy avança que serà “un concert molt íntim i especial”. Íntim perquè és en format acústic, l’acompanyarà el guitarrista Jordi Pinyot, i especial perquè és el primer cop que puja en un escenari a prop de la seva nova ciutat i que, per tant, és una posada de llarg.
L’artista diu que el títol del seu nou treball “(A)mar” dona pistes del seu contingut. “Pren com a referència el mar i vol expressar canvis, moviment, evolució… Un procés que provoca estats d’ànim diferents i amb el que, actualment, m’identifico en l’àmbit musical i personal”.
La proposta de la Sara Roy és compartir aquest viatge a través d’onze temes, en català i castellà, que ella mateixa ha escrit i que provoquen emocions diferents. “N’hi ha que són més animats, com “Poetes”, “Barcelona” i “No en diguis que no”; d’altres més tranquils com “Desde la ventana” i “Tot és més fàcil” i altres més nostàlgics com “Una vez más”. I totes ho faran amb una sonoritat de pop internacional. N’està satisfeta del nou treball editat perquè té màgia i això és el que volíem tot l’equip de producció”.
El fet que els temes vagin de la mà del pop i alguns siguin en llengua castellana no és causalitat. Com a molts joves de la seva generació –ella té 24 anys– es va enganxar a la música de La Oreja de Van Gogh, Amaral, El Canto del Loco, Txarango… i també altres veus estrangeres. En aquell moment ja tenia bagatge perquè a casa escoltava la música que posaven els seus pares (Serrat és un dels preferits de la mare) i a fora feia immersió en la clàssica a través de les classes de dansa.
El pas en solitari
La música li agradava i se sentia còmode. De seguida es va apuntar a formacions i va pujar els escenaris. El tret de sortida professional més exitós va ser formar part de Macedònia i va aprofundir en estudis de cant i guitarra i va anar escrivint. L’etapa amb Macedònia, durant cinc anys, va ser una gran experiència i li va donar l’oportunitat de familiaritzar-se amb el públic.
L’artista considera que ha picat molta pedra per arribar a enlairar-se amb nom propi, però que és molt tossuda i constant. I en aquest debut ha estat acompanyada per Jordi Pinyot, guitarrista, Marc Martín, productor i el cantant terrassenc Miki Nuñez que és el seu company. “Estic molt a gust a Terrassa. Jo l’admiro molt i és una font d’inspiració per a mi. Estic molt a gust perquè compartim inquietuds, ens escoltem, componem, i això ens fa créixer”.
El canvi de residència de Manresa a Terrassa per amor li ha permès conèixer una ciutat de la qual diu que s’hi troba bé. Els seus llocs preferits són el parc de Sant Jordi amb la Masia Freixa i, especialment el conjunt de la Seu d’Ègara amb els peus a punt per caminar pel parc de Vallparadís. A Manresa hi va sovint per veure els pares i la família i aviat ho farà per presentar el nou àlbum, serà el dia 8 de desembre al Teatre Kursaal i després el 16 de gener al teatre de Bescanó (Girona).
