La música té nom femení. La seva patrona és Santa Cecília, una dama romana de fe cristina que va tenir com a ocupació la música i que, sovint, se la representa amb un orgue encara que també amb un violí. La llegenda explica que va ser venerada com a santa per diverses confessions cristianes i que és la patrona dels músics perquè mentre s’estava morint, va cantar a Déu. A Terrassa, l’Escola Municipal de Música-Conservatori Professional es vesteix de gala aquesta setmana per celebrar la festivitat de Santa Cecília que és el 22 de novembre i recau avui dilluns.
En aquesta ocasió, l’acte se celebrarà el dimecres, 24, a les 19.30 hores, a l’Auditori Municipal amb un concert que el protagonitzaran les joves promeses que van acabar els seus estudis el passat curs 20-21 i que han obtingut un premi o una menció d’honor. Amb aquesta audició, es podrà sentir el fruit de la seva feina i els desitjaran una profitosa carrera carregada de bona música i molts èxits.
El fet que la patrona dels músics sigui una dona, ha estat una bona excusa per apropar-nos a intèrprets de cant i instrument de la nostra ciutat o vinculades a ella. Són Júlia Farrés i Gemma Pujol, de clàssica, i Alba Pujals i Alba Valero, de jazz. Les tres últimes han estudiat el grau mitjà al conservatori municipal mentre que Farrés també ha fet algunes assignatures concretes. Les quatre artistes coincideixen, plenament, a manifestar que la música és la seva vida i que no s’imaginen viure sense cantar, compondre i interpretar. Totes han triat un llenguatge i un instrument, però no vol dir que estiguin tancades a explorar-ne d’altres, perquè consideren que cal seguir aprenent, conèixer experiències, tenir més oportunitats…
En clàssica, Gemma Pujol és un intèrpret que a més de fer concerts fa les classes tècniques dels assajos del Programa d’Alt rendiment (PAR) en Dansa i té un estudi d’arranjaments i transcripcions. Per la seva banda, la soprano Júlia Farrés ha viscut i compartit moments d’excel·lència en òpera al costat de la Fura dels Baus a Peralada. En jazz, Alba Pujals ha saltat fronteres cap a Holanda i Nova York i estar a punt de presentar el seu primer CD. L’Alba Valero, a la flauta i veu, s’entusiasma per igual amb la música barroca de Haendel com en un estàndard del trompetista de jazz americà Chet Baker.
Alba Pujals Roigé: “No em puc imaginar la vida sense música”
Els primers contactes amb la música provenen de casa on escoltava clàssica (la seva mare és pianista) i jazz (Amstrong, Miles Davis, Fitzgerald, Billie Holiday). De seguida va anar a la biblioteca a cercar més autors i estils. “La meva vida és la música i ara mateix no em puc imaginar sense ella”. En els estudis va optar pel jazz i el trombó, i forma part de “la gran família” de Jazz Terrassa i de la Nova Jazz Cava. La seva inquietud per formar-se i conèixer la va portar a Holanda i a Nova York, ciutat aquesta última a la qual vol tornar. Aquí l’esperen projectes importants com el concert del 17 de desembre a la Cava, on avançarà amb format sextet els temes del seu primer CD.
Gemma Pujol: “La música és un llenguatge brutal per expressar, reivindicar i crear vincles”
Va estudiar el batxillerat tecnològic perquè volia fer enginyeria, però aviat es va donar que la música guanyava la batalla. “La música és un llenguatge brutal per expressar, reivindicar, connectar i crear vincles”. Va escollir el piano sense cap dubte (a casa ja hi era perquè el toca la seva mare) i, des de fa un any, posa la música als assajos del Programa d’Alt Rendiment (PAR) en Dansa a La Factoria Cultural. També fa transcripcions i arranjaments juntament amb Oriol López… I tot ho compagina amb la interpretació. Com a solista i en formacions. Ara estudia cant i saxo. Amb ella, viatgen les notes de Beethoven i el rock de Queen.
Alba Valero Suana: “La flauta és un instrument versàtil i s’adapta al clàssic i al jazz”
Recorda que de petita ja va tenir contacte amb la música coral i instrumental perquè el seu pare és un melòman. Amb 6 anys va iniciar els estudis i ja no els va deixa. Va ser en el Conservatori Municipal Professional on, després de passar per la roda d’instruments, va triar la flauta. “Em va cridar molt l’atenció i em vaig enamorar del seu so. I ara que he estudiat clàssica i jazz, considero que és un instrument molt versàtil i que s’adapta als dos llenguatges, fins i tot al flamenc”. En clàssica té preferència per la música antiga i barroca, per Haendel, i col·labora en formacions de cambra com la de Jordi Reguant. El jazz el va descobrir amb el saxofonista terrassenc Quim Garcia Balasch, li agrada Chet Baker, i fa poc va liderar una jam session a la Nova Jazz Cava encapçalant un quintet. L’Alba també és cantant. Diu que no s’imagina la vida sense música perquè és el seu mitjà d’expressió.
Júlia Farrés Llongueras: “Mozart és màgia pura i el porto sempre a dins del meu cor”
Fa pocs dies era al Teatre Principal com una de les solistes soprano amb “Don Giovanni” de Mozart dels Amics de l’Òpera i Sarsuela de Terrassa. D’aquest compositor austríac només té paraules d’elogi perquè diu que “és màgia pura i sempre el porto a dins el meu cor”. I, de fet, és així, perquè va debutar a l’escenari amb “Bastià i Bastiana” a Sabadell. Diu que el seu ofici “no és un camí de roses” però que ha tingut sort. En el camí ha actuat amb produccions del Gran Teatre del Liceu, la Fura dels Baus, els Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Ópera de Cámara de Navarra, entre altres.
La mirada artística
Sobre aquestes línies, hi ha una obra pictòrica de l’artista terrassenca Carme Aliaga que està dedicada a la cantant nord-americana de jazz Sarah Louis Vaughan (Newark, 1924- Los Ángeles,1990). La pintura, realitzada en tècnica mixta sobre paper, va ser exposada a l’Espai G d’Art del carrer de la Palla amb motiu de l’edició del Festival de Jazz d’aquest any 2021. Aliaga és una de les artistes de prestigi d’aquesta galeria, que té un estricte lligam amb el festival perquè sol inaugurar sempre una mostra vinculada a l’esdeveniment, contribuint a fer més gran el festival aportant una mirada plàstica.
