Fa poques hores que l’escriptor terrassenc Pep Puig acaba de saber que la seva nova novel·la, “El mar de cap per avall”, està seleccionada al Premi Òmnium i que ja significa un reconeixement important. El títol, poètic, el va triar ell i anuncia “una tempesta d’amor i fúria”, com li agrada dir. La història té el seu punt de partida en un exili, en concret la del Marcel que, acabat de separar, decideix abandonar Barcelona i buscar refugi a Altafulla. És hivern i, per tant, el poble té un paisatge i un ambient molt diferent de l’estiu. Volia solitud i la troba. A poc a poc anirà entrant en la comunitat reduïda que hi viu fins a conèixer a la Marie, amb qui connecta, però està casada amb el Fran i té dos fills. Però qui farà trontollar tot el seu món i els dels altres serà l’Edu, un trompetista de jazz.
Puig considera que és una novel·la que tracta de les relacions humanes en moltes direccions. “Parla de l’amistat, de l’amor…. Dels límits. En les relacions sempre hi ha conflicte i fins i tot degradació. En aquesta història hi ha uns personatges solitaris amb molta humanitat i amb moltes ganes de coneixes un i l’altre però sempre hi ha un combat perquè l’ésser humà és complex”.
Els temes sobre la fugida, l’amistat i l’amor també hi són a la novel·la “La vida sense Sara Amat”, Premi Sant Jordi 2015 i adaptada al cine per Isona Pasola. Puig explica que, a vegades, hi ha una necessitat de fugir de la pròpia comunitat perquè el personatge vol ser anònim. La “Sara” és una estrangera absoluta i no vol tenir nom. El “Marcel”, en canvi, prefereix marxar i ser un foraster en una mena de balneari en territori de ningú. Però, és clar, tard o d’hora coneixes gent i és aquí on surten els conflictes, que són diferents des del punt de vista d’uns infants, d’uns adolescents i d’uns adults”.
Puig pública des de 2005 i ha creat set històries, alguna d’elles en format de contes. Admet que tots els escriptors i de fet tots els artistes “ens escrivim nosaltres mateixos” però que la trama creada no són sempre vides viscudes de manera autobiogràfica. Avança, però que ara té ganes d’iniciar una nova etapa i provar sort en el gènere fantàstic en una línia més oberta a les històries que ha fet fins ara.
D’aquest ofici l’atrau sobretot la creació, el llenguatge, el joc i les contradiccions que també hi són. Compara l’escriptura amb fer esport. “Tot passa pel cos i, al final, és bastant cansat.” En aquest sentit vol fugir d’etiquetes que l’art forma part dels intel·lectuals. “Això és una bestiesa perquè el que el creador el què vols és arribar al públic i, per tant, la cultura ha de ser transversal”.
Les referències al joc i a l’esport no són casuals. De fet, Pep Puig, que va ser alumne de l’Escola Pia i jugador de futbol al Terrassa, va fer estudis d’Educació Física, però es va anar separant de la docència per dedicar-se més a l’escriptura i la traducció. “Faig el que puc i moltes vegades em vindria de gust assaltar un banc”, ironitza. I reconeix que, ara mateix, hauria de robar temps al temps perquè la productora de “Cucut”, que donarà continuïtat a la “La vida de Sara Amat”, que s’emetrà per TV3, li ha demanat que escrigui el llibre a partir del guió televisiu. I en aquesta segona part ja afina la ploma perquè alerta que serà de terror.
