La nova estrena dels ballarins del Programa d’Alt Rendiment (PAR) en Dansa prometia i es va complir. La formació va presentar “Dancing Vivaldi”, sota la direcció artística de Rodolfo Castellanos i amb coreografies d’ell mateix i de Jamal Callender. La representació va tenir el valor afegit de la música en directe a càrrec de l’Orfeó Lleidatà, el Cor Montserrat i de l’Orquestra Simfònica dels Àngels sota la batuta musical de Pedro Pardo.
L’espectacle va ser un viatge al barroc, a través de la dansa actual i de la música dels compositors Bach, Purcell i Vivaldi, que va transitar amb molta força, energia i vitalitat. Els ballarins es van entregar com mai i van ballar amb el barroc d’una manera plàcida, oferint registres diversos, especialment contemporanis. El públic va vibrar i va haver-hi espectadors que és van posar dempeus, emocionats, quan tots els intèrprets van sortir a l’escenari en la nota final.
El programa es va obrir amb una coreografia de Rodolfo Castellanos amb la música del concert número 3 de Brandenburg de Bach. El teló es va aixecar. Uns personatges vestits d’època van aparèixer al fons de l’escena, disposats a gaudir de la dansa que vindria tot seguit i a convidar al públic que ho fes també. La peça de ball sobre Bach va ser tota una explosió de moviments i expressió enllaçats d’estil contemporani, gairebé sense respir. En aquest treball de Castellanos, que van oferir els ballarins del PAR, va quedar palès que la música clàssica instrumental dels segles XVII i principis del XVIII pot anar de la mà d’una dansa moderna sense que li faci destorb ni nosa. El diàleg es va desfer en harmonia, sense cap exigència.
Aquest festí amb Bach va prosseguir amb Purcell i amb “Suite Abdelazer”. El compositor anglès va escriure aquesta obra tot inspirant-se amb el drama “La venjança del moro” d’Aphra Benh, escriptora que va ser coetània del mateix Purcell. La interpretació va ser solament musical amb el propòsit d’enllaçar l’obertura amb Bach i la cloenda amb Vivaldi. La “suite” de Purcell, d’alguna manera, era una preparació cap a un dels “Glòria”, el RV589 en re major del compositor italià, que és el més conegut. La coreografia de Jamal Callender sobre la partitura litúrgica va discórrer també amb moviments que combinaven la celeritat i la sensibilitat en un lliscar sempre sobre el “Glòria”, que atresora una sonoritat molt complaent.
Referències
Aquest professor, coreògraf i ballarí de Nova York, reconegut i premiat, va estudiar a l’escola de la companyia d’Ailey. En aquesta peça del “Glòria” de Vivaldi, ens va recordar molt l’estil de dansa d’Ailey que hem pogut veure a La Factoria Cultural. Una dansa que posa l’accent en el cos i que aquest es deixi transportar d’una manera fluida per la música. És un moviment molt lliure, lluny dels patrons estrictes del clàssic, però que sedueix. De fet, van seduir els ballarins i sobretot Callender en el seu solo que va arrencar aplaudiments merescuts per la seva expressivitat.
L’espectacle va anar sobre rodes perquè la dansa va ser brillant i també la música, amb les formacions corals i instrumentals i amb els solistes. En aquest sentit, cal felicitar a totes les formacions per aquesta aliança que permet veure en una actuació el talent de molts artistes. En aquest sentit cal premiar a Castellanos i Callender perquè han fet un programa que dóna joc a tots els ballarins del PAR. És molt difícil crear coreografies corals per a més de vint ballarins i amb nivells diferents que es pugui desenvolupar en total equilibri. Però Castellanos (l’ànima del PAR) ho ha aconseguit de nou i fa que tots els seus deixebles puguin demostrar el que aprenen, tant en clàssic com en contemporani. Acollir aquest programa formatiu en dansa a Terrassa ha estat un gran encert.
