De la temporada estable de la Nova Jazz Cava per aquesta setmana destaca el concert liderat pel guitarrista i cantant Ramiro Pinheiro, que estrenarà aquest divendres el seu nou treball discogràfic que porta per títol “Sentido” i que aplega nou temes. Ho farà acompanyat d’una formació de luxe: Pablo Giménez, a la flauta, Jaume Vilaseca, al piano, Horacio Fumero, al contrabaix i Nicolas Correa, a la bateria. I se suma com a músic convidat Edi Barceló, a la veu.
El músic d’origen brasiler establert a Barcelona subratlla del nou àlbum dos elements. “Per una banda és una creació més personal perquè de les noves cançons hi ha set que són meves i les altres dues són versions. I, d’altra, és un disc que ha comptat amb moltes col·laboracions d’altres músics i això ha fet que tingui una sonoritat molt diversa. Una sonoritat que es mou a ritme de jazz i de música brasilera. El disc respira aquests sons i també hi ha altres estils tradicionals. De tota manera, hi ha una connexió entre el jazz i la música afroamericana, perquè crec que tenen bastants coses en comú i conflueixen en un punt”.
El guitarrista va donar format a “Sentido” durant la pandèmia de la Covid-19 i va fer una presentació oficial el mes de juny passat a Barcelona, concretament al centre cívic Urgell. La segona posada de llarg serà aquest divendres a la Nova Jazz Cava, un espai que li agrada. “És una sala ideal per a mi, per la sonoritat, i sempre que he actuat ha anat molt bé. És un lloc familiar i agradable”.
Ramiro Pinheiro ve de Sao Paulo, del Brasil, però va ja fa temps que va abandonar el seu país per la música encara que hi torna periòdicament per visitar familiars, amics i companys. El músic viu a Barcelona des de 2006 i s’hi troba molt còmode d’ençà que es va establir. “Barcelona m’encanta com a ciutat per viure i treballar. I, de fet aquí, al costat del meu amic Horacio Fumero, he crescut i, afortunadament, he tirat endavant”.
Autodidacta
Ho fa amb una professió, la música, que estima i apassiona des de molt petit. Explica que quan era un nen, amb 8 anys, va començar a fer classes de música i guitarra al conservatori del barri on vivia a Sao Paulo. Però la seva formació és pràcticament d’oïda, autodidacta. “ Jo estudiava i practicava molt a casa i, de fet, ho vaig fer durant molts anys, fins als 18 anys”. I arribada aquesta edat, va marxar als Estats Units i després a Barcelona on es va quedar.
Si mira enrere, confessa que no ho havia programat, que no tenia cap previsió sobre el que li ha succeït. Ho ha viscut com un procés natural en el camí de ser músic i d’escollir aquest llenguatge artístic per expressar i comunicar-se. Està agraït del seu bagatge i d’aprendre contínuament a través dels projectes i artistes amb els quals s’implica.
La música impregna la seva vida professional i també les hores lliures. Canvia poc de registres perquè escolta jazz i bossa nova d’una manera quotidiana i habitual. Des de fa un parell d’anys té un petit gran regal, un tocadiscs com els d’abans, on giren els discs de vinil que li arriben de la família, dels amics i companys i a través d’alguna altra compra personal.
