El retorn a una certa normalitat ens permet gaudir de nou del treball d’artistes estrangers. En aquest cas parlem de la temporada BBVA de dansa a La Factoria Cultural de Terrassa i de la visita del Balletto del Sud, amb seu a la ciutat italiana de Lecce, que va fer aquest cap de setmana a la ciutat. La companyia, que dirigeix el prestigiós coreògraf Fredy Franzutti, va oferir el seu homenatge particular a Stravinski amb motiu del 50 aniversari de la seva mort a la ciutat de Nova York.
“Tarda d’Stravinski” amb la companyia Balletto del Sud a la Factoria Cultural de Terrassa
El programa va incloure dues coreografies dels ballets “L’ocell de foc” i “La consagració de la primavera”, ambdues estrenades a París a principis del segle XX per encàrrec de Sergei Diàguilev, el director i empresari dels Ballets Russos. L’espectacle va despertar ovacions tant per la interpretació –el nivell és altíssim– com per la creativitat en els figurins i l’ambientació. La formació va demostrar que el seu reconeixement internacional és ben merescut perquè balla amb molta sensibilitat, però a més afegeix un element important que és l’expressivitat.
L’espectacle es va obrir amb “L’ocell de foc” basat en un conte rus on una au majestuosa té la missió d’ajudar al príncep Tsarevitx a salvar la bella Zarievna, que és presonera del terrible mag Kasxei. El relat es va desenvolupar sobre un ballet clàssic que va tenir com a protagonista l’ocell de foc interpretat per Núria Salado Fusté. La ballarina catalana va captivar amb el seu ballet elegant i delicat, i amb el seu talent en el punteig i en les piruetes. L’artista es movia ben bé com un ocell i la seva sola presència ja omplia l’escenari.
El cos de dansa femení que li donava suport també va brillar en els seus balls corals que es van desenvolupar molt gràcils. I ens va sorprendre gratament la caracterització que Franzutti ha donat al malèfic Kasxei, que va aparèixer amb la cara coberta en una mascareta de gest terrorífic i enfundat en un cuc interminable de color negre. Kasxei es movia alterat, presagiant que l’au de foc li guanyaria la partida.
Un ritual dramàtic
Després d’aquest conte, on el bé triomfa sobre el mal, va arribar “La consagració de la primavera”, l’obra que va provocar tants xiulets i aldarulls l’any 1913, al Thetatre dels Champs Élysées de París, i que va fer que Stravinski abandones el teatre amb llàgrimes als ulls.
La peça està basada també en la cultura popular russa, però el seu contingut no és tan amable. Tot el contrari. Aquí, es basa en un ritual pagà a través del qual és demanar el retorn de la primavera a canvi de sacrificar la vida d’una jove. El director i coreògraf, a més, ha situat la història a la península de Salento bevent de les arrels de la cultura popular italiana.
De nou, el protagonisme va recaure en una ballarina, Alice Leoncini, qui es va entregar amb cos i ànima en una dansa plena de dramatisme molt més lliure i contemporània. En aquesta obra es va constatar també que la dansa coral, molt enèrgica, era molt harmoniosa. I altra vegada, Franzutti ens va oferir un regal que va ser la descoberta de l’obra del polifacètic artista Ezechielle Leandro (1905-1981) que decorava la coreografia.
Una obra plàstica inspirada en paisatges bíblics que es mesclava en una sèrie de rostres amb traç i gest distorsionats, exemplificant un fet tan horrorós com el que estava passant a escena. Destaquen que Leandro, de Lecce, va tenir una vida plena de dificultats i que va triar la pintura i l’escultura com a mitjà per canalitzar el seu desencís.
Aquest reencontre amb Stravinski de la mà del Balletto del Sud va lluir, perquè a través de dos ballets van veure un talent clàssic i contemporani amb molt bona nota. Les dues obres són especials, sobretot per la música perquè és molt canviant i trencadora en ritmes i costa d’entrar. La companyia italiana, amb el seu virtuosisme i posada en escena, va fer que tot fos més senzill i plaent.
