Entrevista amb Albert Pla, cantautor
Té un munt d’etiquetes, però assegura que no s’identifica amb cap. Albert Pla revisita demà Terrassa per fer un concert en solitari, en el que navegarà, diu, per les seves coses.
Com serà el concert del diumenge al Teatre Principal? Serà un concert en solitari perquè estaré jo sol amb la guitarra, explicant històries i improvisant molt. A Terrassa ja he actuat alguna vegada i haig de dir que m’han tractat millor que a Sabadell.
Doncs, Sabadell és la seva ciutat natal. Sí, però ja fa temps que vaig mudar-me. Visc a prop de Girona, envoltat de natura.
És millor el camp que la ciutat? A mi m’agrada viure al camp ara i no sé si m’influeix a l’hora de compondre.
La gira que està fent es diu “¿Os acordaís?” i fa referència a una de les seves últimes cançons. Sí, és una cançó que parla d’abans de la pandèmia, quan érem més lletjos que ara. Amb la mascareta som més guapos perquè només se’ns veuen els ulls. La boca i el nas són menys interessants.
Com va viure el confinament? La veritat és que vaig tenir molt temps lliure i per descansar, però la creativitat sempre hi és. Jo sempre estic fent coses i amb el confinament hi havia més hores per tot, fins i tot per escoltar la ràdio i veure tele. Però, vaja, jo intento fugir de la selva social.
Però la seva professió l’obliga a entrar en contacte amb la gent? Sí, és clar. He tingut sort perquè un espectacle en solitari facilita molt les coses i et pots bellugar més. De fet, el solitari és la preferida pel públic.
Com porta les etiquetes de polifacètic, transgressor i sorprenent, entre altres? Tot això se m’escapa. A mi m’agrada parlar d’emocions. Jo no parlo dels polítics. No mereixen espai. Són uns extres figurants.
Però el seu llibre “España en guerra” (2018) fa una sàtira sobre el procés a Catalunya i l’Espanya postdemocràtica. Bé… Sempre hi ha coses a dir…
Què vol comunicar a l’escenari? M’interessen les coses dels humans i des de fa un temps faig una col·laboració al programa de ràdio a Via Lliure, a RAC1, en el qual parlo de coses de l’espècie. És divertit encara que porta molta feina. Tot i que haig de dir que els humans em cauen molt malament, no hi crec, excepte alguns és clar. Al llarg de la història no ha canviat res. Ràdios, teles, diaris… tot és un aparador amb els mateixos de sempre.
Aquesta setmana també ha actuat a Burgos. Com el reben fora de Catalunya? Jo tinc repertori en castellà per Espanya i per les Amèriques. Fora de Catalunya hi ha molt “feeling”.
Música, ràdio, cinema, llibres… De tot s’aprèn. Jo sóc molt estudiós. S’ha de llegir, estudiar, aprendre, perquè no sabem res d’aquest món. Jo em vaig quedar a l’EGB i sóc autodidacta.
No té referents? Els meus amics. Escoltant els amics ja fas. És el millor d’aquest ofici que tinc.
