El llenguatge artístic té molts canals d’expressió i avui el dediquem a la fotografia. Des d’avui i fins al 14 de novembre, la imatge s’apodera de les sales d’exposició de museus, centres culturals i entitats socials. Arriba la tercera edició del Festival Emotiva que permetrà gaudir de 16 exposicions d’una vintena de fotògrafs, tallers, conferències i l’estrena europea del documental “El instante eterno”, sobre el fotògraf Sergio Larraín.
Avui arranca l’acte oficial amb la inauguració de dues mostres amb mirada crítica i compromesa. Una d’elles “Ser llobes”, d’Elisa Miralles i Lurdes R. Basolí, a la Sala Muncunill, i l’altra és “Pescuezos”, de Raül Clemente, a La Factoria Cultural Terrassa (LaFACT). Serà el punt de partida a un mes intens d’una edició amb molt d’esperit crític. “Els projectes que presentem et claven un cop de puny, t’atrapen pel seu missatge compromès i per la seva poesia”, ha explicat Paulo Cacais, director artístic del festival. “Ens interessa l’art que qüestiona la societat, que ens commou i planteja preguntes i això es nota en totes les obres d’enguany”.
El projecte d’Elisa Miralles (Madrid, 1978 i Lurdes R. Basolí (Granollers, 1981) s’aliena amb aquest pensament que vol provocar la reflexió. La seva exposició, “Ser llobes” aplega un conjunt de fotografies on la dona és la protagonista. Miralles i Basolí han explicat que cadascuna havia treballat aquest tema per separat, però que, en plantejar el projecte, van veure que hi havia molts punts en comú i que es podia construir un relat. Les dues fotògrafes, reconegudes internacionalment, donen visibilitat a dones que res tenen a veure amb el cànon de la bellesa i que s’expressen emotives; bé sigui perquè tenen por o són vulnerables o perquè els pot la ràbia i la ira.
Les autores es van mostrar molt contentes de participar en aquest festival local per primera vegada i van coincidir en el fet que no tenia res d’envejar d’altres que es feien arreu. Miralles el va qualificar de “potent” i Basolí de “preciós i necessari”. Ambdues van dir que és una oportunitat per conèixer fotògrafs de Catalunya i de fora amb molt de talent i identitat personal.
El festival, però també té una secció que es diu Km 0 amb la que dóna veu als autors locals. En aquesta edició s’ha produït una sorpresa important i és que ha sortit a la llum el treball del terrassenc Enric Jornet (Terrassa, 1944), qui va formar part del grup de fotografia del Casino del Comerç, un referent de la disciplina en l’àmbit nacional i va guanyar molts concursos entre els anys 70-80. Jornet ha explicat que presenta un conjunt d’imatges sobre Terrassa, de Menorca (lloc d’estiueig) i de viatges que ha fet.
L’autor es va animar a preparar la mostra que es pot visitar al Centre Excursionista gràcies a la iniciativa del fotoperiodista Cristóbal Castro i que està agraït i satisfet. “Jo mai cerco una cosa concreta, si no simplement surto amb la càmera i faig fotografies d’allò que em captiva. Això si sempre intento que les imatges tinguin vida, moviment. Jo no poso a ningú davant l’objectiu”. Per a Jornet, la fotografia és una de les seves passions com també la joieria -és el propietari de Joieria Jorvil- i en general totes les arts, essencialment el dibuix, la pintura i l’escultura.
