Quan un espectacle exhaureix totes les entrades (1.500) amb antelació, vol dir que serà un èxit o com mínim, ja té molt de guanyat. Això va passar aquest cap de setmana amb l’actor Quim Masferrer, sinònim de “El Foraster” a La Factoria Cultural (LaFACT) de Terrassa. En Quim va presentar el seu monòleg “Bona Gent” en el que ret un homenatge al públic. La proposta va complaure molt. L’actor va donar el protagonisme als espectadors, en una mena de format “talk show”, i aquests el van ovacionar de manera intensa i amb un somriure als llavis.
Quim Masferrer és avui un actor reconegut i popular, una estrella, que atrapa al públic més divers. Quin és el seu secret? Doncs, creiem que és la seva naturalitat. Aquest actor té un do especial per a contar històries i fa que qualsevol cosa que expliqui, agafi transcendència. És a dir que la narració d’una situació quotidiana, des de la compra d’un regal d’aniversari fins a perdre un avió o equivocar-se d’hora al metge, té una altra dimensió si passa pel sedàs d’en Quim. Perquè ell ho sap vestir amb molt d’enginy i treure’n el matís que se’ns ha escapat.
Trencant barreres
Aquest actor, a més, sap trencar la barrera que separa l’escenari i el pati de butaques. I a “Bona Gent” ho fa. Quim demana obrir els llums de la sala, es posa la mascareta, agafa el micro i s’apropa als espectadors. I, segurament per les taules que té, sap qui conversarà i qui es resistirà. Però l’aventura (en el cas del dissabte al vespre) li va sortir molt bé. En aquesta funció, Quim va parlar amb espectadors que, casualment, en la seva majoria havien vingut convidats com a regal d’aniversari. I això li va donar peu a preguntar qui havia fet l’obsequi i a partir d’aquí a parlar de la parella, de la família, d’on eren, on vivien, etcètera….
En Quim va fer protagonista a gent anònima, gent corrent, gent que viu el seu dia a dia en la intimitat i en el seu entorn. Ho va fer amb tanta naturalitat que, passats cinc minuts, tots els triats perdien la timidesa i s’avenien a parlar amb ell i fer-ho extensiu a tota la sala.
Entretenir i emocionar
El joc teatral va durar una bona estona (més d’una hora) i va aconseguir entretenir i emocionar. I en pujar de nou a l’escenari, per acomiadar-se, es va mostrar agraït i va aplaudir al públic perquè, en realitat, sense ell (el públic) no hi hauria hagut funció, com be diu.
Quinze o vint minuts després, l’actor sortia feliç per la porta gran de la sala. Allà l’esperaven un centenar o més de persones per fer-se una fotografia amb la càmera del mòbil davant del cartell publicitari de l’obra. En Quim va posar amb tots amb generositat. Al cap d’uns minuts, les xarxes ja anaven plenes de fotografies amb un “foraster” que ja no ho era tant perquè s’havia colat en la nostra galeria d’imatges personal.
