[Ander Zurimendi]
El cap de setmana del TNT és aquell en que les camises modernes (quadres i estampats) prenen La Rasa. Una noia apareix amb una rosa! Nois se saluden amb petons, en una nova masculinitat molt del món del teatre (que no teatral). Ulleres, bosses de cotó a l’esquena.
Com si els bohemis locals (els que tenen el Reina Victòria i els Amics de les Arts com a refugi) haguessin demanat reforços. Si ja ‘per se’ arriben més aviat d’FGC que de la Renfe (realitat de barris), la vaga de maquinistes fa que Rodalies sigui invisible. “Els meus amics arribaran tard, s’han quedat sense tren”, explica un jove a l’entrada de la sala Muncunill.
Allà trobem la video-instal·lació d’Urati Laboratori, batejada com ‘No hay tierra más allá’. S’obre amb un suggerent cop d’efecte mitjançant unes caragoles de mar (que tanca a la vegada el recorregut). En el mig, la possibilitat d’interactuar amb unes pantalles com si tornéssim als 90: Amb el ‘joystick’. Entre els dits tindrem els camins a seguir, dins àrees temàtiques com les migracions i el paper de les televisions.
La Muncunill és un escenari clàssic de cada edició del TNT, com ho és l’Ateneu Candela. Pujo Sant Marià amunt, suant, quan Pau Gómez, clàssic dels organitzors, m’apreta -amable- al mòbil. “Comences puntualíssim a les 18.05 h!”
Conde de Torrefiel
Al Candela s’han fet forts la Cia El conde de Torrefiel, amb espectacle ideat durant el confinament per Tanya Beyeler i Pablo Gisbert. Impressiona l’entrada: Vas tot sol. Ens havíem avesat al microteatre (10 espectadors a un raconet peculiar, per dir-ho d’alguna manera), però el micro-nano-teatre impressiona.
I amb el brindis de cervses, signem un contracte de confidencialitat. Xin xín! No direm en què consisteix ‘Se respira en el jardín como en un bosque’, doncs l’‘spoiler’ seria tan gran que arruinaria l’obra. Però sí unes pinzellades. Ens demostra que la creativitat hi és a tot arreu. Que la capacitat de muntar una performance està en la nostra imaginació. Em dispara les idees i començo a pensar com dinamitzaré el vermut amb els meus amics, aquest migdia de dissabte.
I una segona pinzellada: He fet el ridícul davant el director teatral Àlex Rigola. No sé quins astres s’han alienat, perquè resulta que s’asseu davant meu -al següent espectacle- a la platea del Teatre Alegria. De fet, el TNT és una mica com l’incest, sempre són (som?) els mateixos. Una amiga el saluda: “No et puc dir res. Sinó, ‘spoiler’”. Mmm… Parlen del mateix?.
Ara som a l’espectacle ‘A Nublo’, de Maria Jerez i Edurne Rubio (a la imatge), un alarde artefactes tècnics amb els que recrea diferents estats climàtics. S’ha de dir: El moment en que encenen unes estufes damunt els nostres caps és èpic.
En acabar, els marcians que surten de l’Alegria es confonen amb els que entren a la Nova Jazz cava. També es barregen els marcians de Barcelona amb els ‘teiatrerus’ de Terrassa, que -tanmateix- és la nostra gent.
Què puc anar a veure dissabte i diumenge?
Passades les dos primeres jornades del TNT, encara queda dissabte i diumenge. La cia local Corralito hi fa sengles actuacions (12 h), però les entrades estan exhaurides fa dies. La mallorquina xeca Selvà i Marc Villanueva també són una bona aposta a Els Amics de les Arts (16 i 20.30 h). Quim Bigas porta una proposta per partida doble: Avui, dissabte, a Ca n’Anglada (18 h) i diumenge al pati de l’Ajuntament (13 h). Potser l’actuació més esperada és, però, la cia Ça Marche, amb ‘Los Figurantes’, al teatre Alegría (19.30 h). I si teniu criatures, la vostra aposta és ‘El Cámping de las Delícias’.
