“Totes les iniciatives que es facin per fer un reconeixement són molt ben rebudes. La proposta d’Antoni Verdaguer de fer un audiovisual sobre mi em va fer il·lusió, però haig de dir que serà una sorpresa perquè no he vist ni una imatge”. Són paraules de la poeta, traductora, assagista i crítica literària Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) moments abans de l’estrena, ahir vespre, del documental sobre ella del cineasta egarenc al Cinema Catalunya.
El reportatge fa una presentació de la poeta, de la seva trajectòria literària, i s’acompanya de material escrit i gràfic. També hi ha una lectura dels seus poemes a càrrec de l’actriu Rosa Aguado que, juntament amb Santi Ortiz, formen equip amb Verdaguer per fer aquests documentals sobre personalitats egarenques. Pessarrodona té la singularitat de ser la primera dona d’aquesta sèrie i per ara l’única. Verdaguer argumenta que “els i les terrassenques que escollim són aquells que els anys 60 del segle passat ja despuntaven en el seu àmbit. A mi ja m’agradaria incloure més dones, però la veritat és que se’ns fa difícil”.
El cineasta diu que triar la poeta i gravar aquest programa era tot un repte pel fet que a ella no la coneixia personalment. “Van anar amb una mica més inquiets perquè ens calia apropar distàncies i donar tota la confiança. Però va anar molt bé. ‘La donassa poeta’, tal com hem titulat el documental, va ser molt acollidora, va facilitar tot el material que varen necessitar i vàrem aprendre un munt de coses”.
Dir molt amb poc
Pessarrodona, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2019), també es va trobar còmode durant les hores de conversa en les que va parlar òbviament del seu ofici literari amb visió com autora, traductora i investigadora. Es reafirma que és poeta per sobre de tot i rebutja el terme femení de poetessa. “L’atleta és femení i masculí i mentre sigui així, jo reivindico poeta pels dos gèneres. Són manies meves, però ‘poetessa’ em sembla molt ridícul”. Poeta perquè diu que “en un poema dius molt amb poc però és difícil aconseguir-ho”.
Afegeix que el que li preocupa més és la qualitat i no pas la quantitat. “Quan va morir Franco, hi havia editorials que només volien novel·les perquè consideraven la poesia com un art literari menor, com una música de tam-tam. I mira ara hi ha fins i tot festivals de poesia i llibres amb poetes joves de 30 anys”.
Afortunada
Hi suma a la seva faceta essencial la de traductora de grans autores de la literatura: Caterina Albert, Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany, Federica Montseny, Montserrat Roig, Doris Lessing, Susang Sontag, Virginia Woolf... Escriptores premiades i reconegudes que tenen en comú la qualitat literària i el color violeta. De totes subratlla a Rodoreda. “Era una dona molt intel·ligent. Vàrem compartir moltes hores durant els tres anys últims de la seva vida. Era una persona extraordinària”.
Pessarrodona considera que se sent molt afortunada per la tria que en va fer Rodoreda com també la va fer Doris Lessing i tantes altres. “Jo sóc molt tímida. No hauria fet pas cap gestió per fer una entrevista a elles. Sempre han estat coses del destí. A vegades, les editorials mateixes i d’altres coneixences mútues que et portaven cap a un lloc i altre. Jo seria incapaç d’abordar mai a ningú. Per això sempre dic que he tingut molta sort d’estar tant a prop de grans dones”.
