No és cap secret que el conjunt arquitectònic de la Seu d’Ègara és una de les joies més preuades de la nostra ciutat: deu segles d’història de l’art en un sol recinte. Ja el 2015 el conjunt monumental va iniciar el procés per ser considerat Patrimoni Mundial de la UNESCO i, després d’anys d’espera i valoració d’experts, enguany per fi s’ha revelat la data prevista perquè la Seu d’Ègara obtingui el distingit reconeixement: l’any 2025.
La data s’engloba dins d’“Horitzons 2025”, conjunt de projectes que Terrassa porta treballant des del 2019, quan la Seu d’Ègara es va inscriure a la Llista Indicativa de la UNESCO, i que pretén tenir enllestits el 2025 per presentar la candidatura al Govern i elevar l’element històric a la UNESCO.
Carles Sánchez, del Museu de Terrassa i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va posar en relleu la missió de la candidatura i els seus beneficis: “Contribuirà a la conservació de la Seu d’Ègara, a fomentar la identitat local, el sentit d’orgull i pertinença dels terrassencs i com a motor econòmic de la nostra ciutat” va concloure Sánchez.
L’any previst, el 2025, concorda amb el temps estimat entre la presentació d’una candidatura i la inclusió final de l’element històric com a Patrimoni Mundial, entre set i deu anys. La candidatura de la Seu d’Ègara complirà deu anys quan està previst que es consideri finalment Patrimoni Mundial.
La candidatura va valorar-se ahir en una taula rodona a l’Arxiu Històric de Terrassa de la mà d’Eduard Riu-Barrera, del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, Carles Sánchez i Àngel Morillas, del Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS).
La taula rodona es va emmarcar dins de la cinquena edició de la Jornada Tècnica d’Art i Patrimoni a la Seu d’Ègara, que enguany està dedicada a les pintures de Tomàs Becket, d’art romànic europeu. La jornada ha inclòs xerrades, tallers i debats sobre les pintures murals de Becket, considerades com a un dels testimonis més antics de la difusió del culte a Tomàs Becket, arquebisbe de Canterbury que va ser assassinat l’any 1170 en mans dels homes del rei Enric II d’Anglaterra.
Projectes en curs de cara a la UNESCO
Entre els projectes vigents per elevar la candidatura a la UNESCO en destaquen quatre. El primer tracta de fomentar la recerca científica, que, segons Sánchez, “no s’atura”. Per tal de donar projecció internacional a la Seu d’Ègara, s’estan duent a terme articles divulgatius, d’anàlisi i jornades enfocades en el conjunt monumental a diferents municipis, amb l’objectiu final d’un simposi internacional el 2024.
El segon projecte radica en la sensibilització educativa sobre la importància cultural i històrica del conjunt arquitectònic. El 2019 es va projectar el mapping de la Seu d’Ègara i l’exposició “Els tresors de la Seu d’Ègara”, que s’ha pogut visitar als centres cívics, CDAC, la Facultat Antoni Gaudí i ciutats com Brusel·les. Entre les noves propostes didàctiques previstes a curt termini destaquen els tallers educatius “Com construir una església romànica” i “Itinerari romànic gòtic”.
La participació ciutadana és un factor crucial del tercer projecte. “Volem implicar la ciutat en els seus projectes, que els ciutadans facin seva la candidatura” va afirmar Sánchez. Eduard Riu-Barrera va emfatitzar que, tot i que la Seu d’Ègara estigui formada per elements arquitectònics, pictòrics i conceptuals d’èpoques diferents, que connecten el poble visigot, el romà i el bizantí, és molt endògena: “A Terrassa sempre es mantindrà la unitat extrema entre continent i contingut que li aporta la seva singularitat” va explicar Riu-Barrera.
Per últim, el Museu de Terrassa emprarà el potencial de les xarxes socials per donar a conèixer d’una manera atractiva el conjunt episcopal conformat pels temples de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. Ja ha posat en marxa les microcàpsules, vídeos de dos minuts d’experts explicant-ne curiositats, i l’any vinent s’estrenarà una nova web sobre la Seu.
