El popular cantant i compositor Miki Núñez acaba de fer la seva incursió en el món literari. S’estrena amb “Dime tres palabras”, un llibre de contes condicionat a tres mots que algú li ha dit a cau d’orella.
Com ha donat forma a aquest primer llibre? És un llibre que aplega 36 relats que ja feia temps que anava escrivint sense pressa i la publicació s’ha accelerat arran de l’interès de l’editorial Montena. El títol, “Dime tres palabras”, té a veure en què la meva mare, quan jo tenia por a la foscor de la nit, em deia que li digués tres paraules i amb elles m’explicava un conte i m’asserenava.
Els contes tenen un lligam comú? Cada conte és diferent perquè l’imagino a partir de tres paraules que he preguntat a la gent del meu entorn i tots acaben amb una petita reflexió.
Condiciona escriure a partir de tres mots concrets? Sí, és clar i aquesta és la gràcia. M’he trobat amb mots que, a primera vista, semblaven fora de context com espiral, rebombori i llum. I amb d’altres, com camp, guerra i fam, que són de la meva àvia i va ser més còmode perquè eren fets viscuts i coneguts en les converses que tenim. Però ha anat molt bé perquè jo sóc el lletrista de les meves cançons i estic avesat a escriure d’ençà que era petit. De fet, puc dir que abans de les cançons hi havia els relats i fins ara no deixo que escriguin per a mi.
I, en aquest moment, quines són les tres paraules que li venen a la ment? Il·lusió, calma i família (de sang i d’amics). Il·lusió perquè tenim una agenda de concerts potent. Aquesta setmana tres (Reus, Manresa i Madrid) i perquè estem decidint el proper single. I les vendes del llibre van molt bé.
S’aprecia a Madrid el talent musical jove de Catalunya? I tant. Grups com Oques Grasses i Doctor Prats, de Terrassa, són molt ben rebuts. Hi ha gent bona en aquest moment i s’avança perquè els professionals del sector en tenim ganes i ara més que mai, després de les restriccions per la pandèmia.
El nou disc tindrà novetats? La meva banda i jo ens sentim molt còmodes amb la música mediterrània, amb el pop, la rumba, la sonoritat que té. De moment, no em plantejo canvis i vull continuar sent fidel a mi mateix.
Encara es posa nerviós abans de pujar a l’escenari? I tant… El dia que no tingui nervis, deixaré d’actuar.
I com ho gestiona? No tenim cap ritual. Senzillament, ens ajuntem tota la banda i fem un crit de guerra i xoquem les mans.
Quina cançó seva tria? Es fa gairebé impossible, però trio “Sin noticias de Gurb”, que porta el títol del llibre d’Eduardo Mendoza. El vaig llegir de jovenet i m’encanta. Segueix sent un dels meus preferits.
Terrassa continua sent el seu lloc de residència? I tant, al màxim. Quan sóc fora, el que trobo a faltar més són els meus avis i el meu llit, i el tram del torrent de les Bruixes amb les Esglésies de Sant Pere.
Què li ha dit la seva mare del llibre? Volia que fos una sorpresa i no li vaig ensenyar cap esborrany. Això si va tenir un dels primers exemplars que van sortir a la llum el 16 de setembre. Està molt contenta i feliç.
