El Festival Didó de Música i Titelles de Terrassa lliurarà aquest diumenge el guardó al director escènic Pau Monterde per la seva trajectòria professional en aquest àmbit i, especialment, perquè va impulsar els estudis de gest i objectes a la delegació de l’Institut del Teatre quan n’era el responsable. L’acte, que tindrà lloc al Teatre Principal, clausurarà el festival d’enguany i ho farà després de l’espectacle “Les noces de Figaro”, de Mozart, de la companyia De Capo i Tactilicüa.
A Monterde, li fa il·lusió aquest guardó local. “Tots els premis agraden, però aquest em complau perquè ve de Terrassa, que és la meva ciutat, encara que fa molts anys que la feina m’ha portat a Barcelona i a Sabadell. D’alguna manera, aquest reconeixement em satisfà perquè penso que no m’han oblidat del tot.” En fa referència perquè després de ser el director de la delegació de l’Institut del Teatre i del Centre Dramàtic del Vallès va passar a liderar el mateix càrrec acadèmic a l’Institut del Teatre de Barcelona. I en paral·lel va començar a dirigir espectacles amb els Amics de l’Òpera de Sabadell.
El director escènic, però, té molts records de l’etapa a Terrassa. “Va ser una època, a la dècada dels 80 i principis dels 90, de molts projectes teatrals. Vàrem aconseguir que la delegació de l’Institut del Teatre pogués impartir els estudis d’interpretació i pogués oferir tots els itineraris: text, gest, objectes, musical… Ens van costar moltíssim gest i objectes perquè Barcelona s’hi resistia i aquí es va revifar. Malauradament, ja no queda res de la delegació. Tot és a Barcelona.”
Les joguines del titellaire
Monterde evoca que va proposar, quan era director de l’escola de teatre, que la plaça portés el nom d’Ezequiel Vigués -Didó-, de Terrassa i reconegut professional de l’art dels titelles. La placa de ceràmica que hi ha a la xemeneia de l’espai va ser un encàrrec del mateix Institut del Teatre. De l’artista Ezequiel Vigués (amb descendents a Terrassa) s’ha escrit i publicat i els arxius de l’Institut del Teatre en conserven un ampli fons. El director en preserva també alguna anècdota. “En Didó, quan estava a París, venia bijuteria. I s’havia posat en contacte amb el meu avi de Terrassa, Pau Farnés, que era empresari tèxtil, per veure si li interessava l’article i el podia comercialitzar. Fins i tot li va enviar un mostrari de les peces, que els meus pares van guardar i amb què nosaltres jugàvem quan érem petits, sobretot quan volíem disfressar-nos.” Li sembla que encara conserven unes cartes de correspondència entre Didó i l’avi Farnés on el primer li feia avinent la proposta comercial. El director considera que les ciutats han de fer homenatges a personalitats destacades, malgrat que a vegades han hagut de desenvolupar la seva carrera artística en altres ciutats i països.
Amb l’òpera
Monterde fa tres dècades que fa el viatge de Terrassa a Sabadell i a la inversa perquè treballa com a director de les produccions líriques dels Amics de l’Òpera de Sabadell. Ara mateix està preparant l’estrena d’“El barber de Sevilla”, de Rossini, una obra amb la qual es va estrenar amb l’entitat l’any 1986 i que ha muntat des de llavors cinc vegades, més una sisena que havia fet abans en versió teatral a Terrassa. “El barber de Sevilla” pujarà a escena el 2 d’octubre i per a l’any que ve ja ha rebut l’encàrrec d’“El ratpenat”, d’Strauss. Des de la primera producció ha dirigit obres líriques consolidades i apreciades de Mozart, Rossini i Verdi. El seu somni seria muntar “Rigoletto”, de Verdi, perquè tancaria un triplet amb aquest compositor que va iniciar amb “Il trovatore” i “La traviata”. Parla de la feina motivat. “L’òpera et dóna molt aprenentatge sobre la música perquè a cada partitura hi ha un ritme i això significa emocions.” Al seu costat fa temps que hi ha el director escènic terrassenc Miquel Górriz. “Parlem el mateix llenguatge i això ho fa tot molt senzill”, expressa.
