El món literari de Terrassa té una nova veu. El periodista egarenc Marc Cerrudo debuta en el món de la novel·la amb “Lluny vol dir mai més” (editorial Amsterdam), un relat que gira entorn de la pèrdua i el fet de fugir. “Fa molts anys que escric relats curts, però vaig notar que, valgui la redundància, se’m quedava una mica curt. Tenia ganes d’aprofundir en els personatges i que les històries tinguessin subtrames”, va dir l’autor en la presentació.
El llibre, que va guanyar la 23a edició del Premi Roc Boronat, explica la història d’un noi que “fuig de la culpa i d’ell mateix” en el dia que compleix un any d’un accident que li va canviar la vida. El relat està narrat de manera coral per diferents personatges, tan animats com inanimats. La novel·la es pot trobar des d’ahir, dilluns, a les llibreries.
Sense nom ni veu
La novel·la comença amb un personatge que no té nom ni veu. “En el fons el que estic fent és donar part del poder al lector per controlar la història i fer-se-la seva”, va justificar ahir Cerrudo. En aquest sentit, l’absència de nom en el protagonista té una funció narrativa “molt clara”, segons el mateix autor, i s’inspira en el llibre “El poder de los nombres”, d’Ursula K. Le Guin. Així mateix, Cerrudo va confessar que, en tractar-se del seu primer llibre, volia “guardar-se” algun element que tan sols fos per a ell. “Jo sé quin nom té el protagonista”, va dir. La novel·la gira entorn d’aquest personatge principal, que té un trauma que desconeix, i transcorre durant un dia sencer en una ciutat desconeguda.
La particularitat del relat recau en el fet que aquest personatge no parla i el seu periple per l’entorn urbà s’explica a través d’una diversitat de veus, com la d’una portera, un venedor de cerveses, un senyal de trànsit o una el·lipsi temporal, entre altres. Així mateix, a banda de la trama principal també hi ha “petites novel·les entrellaçades” a cada capítol.
Cerrudo va reconèixer ahir que en tots els llibres hi ha una part personal de l’autor. En aquest sentit, va explicar que la novel·la va sorgir arran de la mort de la seva àvia l’any 2015, mentre ell estava de viatge a Islàndia. “Em vaig trobar en terra de ningú en l’àmbit personal i no ho vaig saber gestionar”, va confessar. És per aquest motiu que després va marxar a Londres per intentar superar-ho. També va dir que hi havia influït el fet de viure en una gran ciutat, com Terrassa, que genera moltes històries que passen molt desapercebudes.
