Aquesta novel·la és una catarsis del 2020. És, mai millor dit, tot un despertar. El despertar del conegut cineasta Carlos Dueñas, resident a Terrassa, va ocórrer durant la pandèmia, una època fosca que li va ensenyar a explorar nous horitzons.
“Al despertar” és una novel·la que va fruir a partir d’un guió cinematogràfic ideat el 2017, pensat per a debutar a les grans pantalles i fer saltar a tothom de les seves butaques de por, fer riure als espectadors en les escenes còmiques i provocar-los alguna llàgrima tendra en d’altres. L’arribada de la Covid-19, però, va paralitzar el projecte de pel·lícula d’en Carlos Dueñas.
El cineasta no va quedar-se de braços plegats i va decidir traslladar el seu guió a la tinta: així va sorgir la seva primera novel·la, que porta el mateix títol i un pròleg de la influencer catalana de moda Dulceida, antiga alumna de Dueñas. La novel·la va ser presentada per primer cop a la Fira del Llibre de Toledo el 15 de maig, i tindrà el seu debut principal el 15 d’octubre al Festival de Cinema Internacional de Catalunya, celebrat a Sitges. Posteriorment, Carlos Dueñas acudirà a la llibreria Cinta de Terrassa per signar la novel·la, que es posarà a la venda oficialment a la nostra ciutat.
La primera rebuda de l’obra ha estat molt bona: els crítics literaris han afirmat que la història és captivadora i els personatges evolucionen al llarg del llibre i tanquen el seu cicle en el moment adequat. L’origen cinematogràfic s’entreveu al llarg de la novel·la.
“Jo vinc del món del cinema, no sóc escriptor. Per això en algunes parts el llibre pot semblar un guió de cinema. És una història molt visual: mentre llegeixes, et vas imaginant els carrers i els colors” explica Dueñas. La història, però, no es quedarà només en novel·la. “Al despertar” veurà per fi el seu nom a les estrenes del cinemes quan es rodi com a llargmetratge al 2022, tal i com anava a ser el seu destí principal abans de la pandèmia.
Còctel de gèneres, èpoques i llocs
El gènere paranormal com a ingredient principal, i bocins d’humor i drama que formen un tot. Així entén Carlos Dueñas el cinema i la vida: “El terror m’apassiona, sempre m’han agradat aquelles pel·lícules que tenen un guió consolidat. Entenc el cinema, però, com una barreja de gèneres. Un gènere no condiciona una història, es poden barrejar diferents tipus i que l’argument segueixi tenint sentit. És la màgia del cinema. És com la vida, hi ha de tot i múltiples angles des d’on observar-la i explicar-la”.
“El despertar”, doncs, és un còctel de gèneres i emocions. També alterna èpoques i punts geogràfics. El primer capítol de la novel·la succeeix a la Vall d’en Bas, a la Garrotxa, i mostra la terrible matança d’una família el 1908. Ja al següent capítol, Carlos Dueñas fa un salt temporal que ens transporta a l’actualitat, a un 2021 a Buenos Aires.
Amb el punt de mira enfocat en tractar realitats molt diverses, la novel·la explora la història d’un escriptor oblidat de la capital argentina que coneix a una fidel admiradora, una mare que acudeix a ell preocupada perquè el seu fill petit té malsons i visions estranyes, que acaben connectant amb la matança de la Vall d’en Bas del segle anterior. Tots els personatges experimenten un “despertar”, eix principal al llarg de la història, algun moment que els fa clic al llarg de la seva trajectòria i descobreixen una nova faceta que no coneixien, ja sigui un despertar a nivell espiritual, sexual o professional. La reencarnació com a forma de despertar i les segones oportunitats són analogies recurrents al llarg de la novel·la.
“És una història molt bonica disfressada de pel·lícula de terror” assenyala l’autor, que considera que estem vivint “una època gloriosa del gènere del terror”. Ja en escriure’n el guió cinematogràfic el 2017, ja sabia qui volia que interpretés els protagonistes de la seva història quan es rodés el llargmetratge: Daniel Aráoz, actor cordobès conegut pels films “El gato cósmico”, “La odisea de los giles” i “El hombre de al lado”, Gabriela Izcovic, actriu protagonista de “Tiempo de valientes”, i Rita Cortese, actriu de “La odisea de los giles” i “Relatos salvajes”.