El programa Fem Estiu ofereix la possibilitat aquest divendres al vespre, a l’Escola Auró, compartir somriures i riures amb Guillem Estadella, un dels còmics emergents del país i que forma part de l’escola, sí és que n’hi ha, d’Andreu Buenafuente, Berto Romero i companyia. Estadella és mediàtic i encara ho és més des que va pujar al tren, el passat mes de novembre, per reivindicar que la cultura és segura i que no es tanquessin els teatres.
El còmic estava a punt d’estrenar el seu nou espectacle, “Quin pollastre!” a Barcelona i no ho va poder fer per les restriccions de la Covid-19. Estava a Cunit i va decidir protestar dalt del tren. Van ser uns minuts de show improvisat perquè el personal de Renfe el van convidar a baixar a la següent estació, però el ressò mediàtic va durar uns dies. Ho explica: “Vaig escollir el transport públic, en aquest cas el tren de Rodalies de Renfe, perquè els vagons anaven a petar de gent mentre que els teatres eren buits pels límits d’aforament per la pandèmia. Em va semblar que era un bon lloc per evidenciar les contradiccions que hi ha amb la Covid i per dir en veu alta que els artistes volem i necessitem treballar”.
Coses adverses
Va “muntar un pollastre”, com diu la dita castellana, fent honor al títol del seu nou espectacle. Estadella explica que aquest divendres, a Terrassa, farà un monòleg sobre situacions que es donen a la vida quotidiana i que provoquen emocions diverses; des de la sorpresa més agradable fins a la frustració més dramàtica. “Parlaré amb humor de coses que passen amb l’amor, a la feina, als viatges; en fi de les experiències que vivim i que moltes d’elles fan que ens considerem desgraciats perquè els l’han fet molt grossa”.
Estadella ho farà amb humor i ironia i, com sempre, cercarà la complicitat del públic. “Jo explico les històries, però intento que l’espectador se la faci seva. En realitat, el meu propòsit és compartir i fer teràpia junts perquè ja se sap que les coses més adverses ho són menys si hi poses un somriure. I si connectes, tot és més senzill perquè ja s’ha trencat la barrera i té aquesta cosa especial que a cada funció hi ha un públic completament diferent”.
El Parc de Vallaparadís
Aquest còmic que ens visita va néixer a Cunit l’any 1996 i hi té la residència, i es desplaça sovint per la feina. Coneix Terrassa per la professió perquè ha fet actuacions al St. Patricks del Parc Vallès i també per amor. Curiosament, es va enamorar d’una noia d’aquí i va venir a viure a la ciutat. “En tinc molt bon record, sobretot de les passejades per les esglésies de Sant Pere i pel Parc de Vallparadís i del trenet”.
Estadella compleix el tòpic del nen i adolescent que feia riure. “Era una mica ‘Jaimito’. Quan acaben les classes em dedicava a explicar acudits i imitar els professors.
Feia gràcia i de seguida en van sortir propostes a Cunit, a la ràdio, i a petits escenaris per actuar”. I de mica en mica va perdre la timidesa, que diu que tenia, i es va anar fent un lloc en la professió sobre la qual assegura que “viure de la comèdia és molt difícil, però aquesta feina té un punt de romanticisme i a mi això m’agrada molt”. I què li fa gràcia a aquest humorista? Revela que coses tan absurdes com és una caiguda. No sabem si ho diu seriosament o bromeja perquè de soroll de fons, a través del fil del telèfon, se senten els seus amics que riuen molt quan ha respost la pregunta. “Si els veiessis, riuen pels descosits”, diu.