Cultura i Espectacles

Una “Giselle” enlluernadora

El Russian State Ballet va oferir un espectacle elegant, sobri i bell

Un moment de la brillant actuació del Russian State Ballet / Lluís Clotet

La temporada de dansa de la Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT) i BBVA s’acomiada a poc a poc i ho fa de manera sensacional. El Russian State Ballet va oferir una “Giselle”, amb música en directe per l’Orquestra Simfònica de Sant Vicente d’Alacant, que es va robar el cor. Tota la companyia, encapçalada per la ballarina Anna Shcherbakova, es va deixar la pell en una obra plena de romanticisme on la dansa clàssica té un paper preponderant, especialment a la segona part.

L’espectacle del Russian s’havia reprogramat ja dues vegades per la pandèmia i, finalment, es va representar aquesta cap de setmana en plena Festa Major de Terrassa. No va ser cap obstacle. Al contrari, les dues funcions van exhaurir les localitats perquè la companyia i l’obra havien generat molta expectació. La companyia, que està de gira per algunes ciutats de l’Estat espanyol, va fer honor a allò tan sabut que Rússia és el bressol del ballet clàssic i que el clàssic és antic, però no li resta la bellesa que atresora.

La prova la vàrem tenir aquest cap de setmana a l’Auditori de LaFact. Ara mateix es compleixen 180 anys de l’estrena de “Giselle” a l’Òpera de París i, a partir de llavors, es va convertir en una obra mestra absoluta del ballet romàntic. I és que l’argument ho és de totes totes. La història té lloc en un entorn camperol a Alemanya, vora el Rin, a l’època medieval. La protagonista és una noia bonica i de salut delicada, de nom Giselle, que malda per tenir un promès que la festegi i l’estimi i li demani matrimoni. La mare, però la reprimeix constantment per a protegir-la.

Un bon dia coneix a Loys, un atractiu jove vilatà, que acaba d’arribar al poble per a la verema, i s’enamoren. El que no sap Giselle és que Loys és el duc de Silèsia i que, en realitat, l’amor que li expressava era mentida perquè només volia jugar. Quan la noia s’assabenta, a partir del guardabosc Hilarion, que li agradava la jove camperola, no se’n sap avenir, se sent enganyada i traïda i embogeix fins a llevar-se la vida. Se’n va d’aquest món, però no el seu esperit que es muda al bosc habitat per les Willis, unes criatures misterioses que maten als homes quan el cel es torna negra nit.
La primera part de “Giselle” és molt festiva i colorista. La coreografia mescla dansa clàssica i popular. Els protagonistes, essencialment Giselle, ballen clàssic per expressar aquests sentiments de tristesa i felicitat mentre que els seus amics i conciutadans celebren la collita en balls corals on la rotllana és l’eix central.

Dansa en majúscules
En aquest primer acte, quan vam veure ballar a Giselle (Anna Shcherbakova) ja vàrem quedar enlluernats per la seva tècnica virtuosa i la seva expressió plena de gracilitat. I també van notar que el cos de ball era perfecte en desfer els passos i el moviment; tots a una i amb una uniformitat sense fissures. De fet, semblava tot el conjunt amb la mateixa aparença física, el mateix cos i la mateixa alçada. I això feia que, des de les butaques, el cos de ball apareixia una figura d’art que es feia i es desfeia amb una harmonia de deu. Després de la pausa, canvi d’escenari per saber què ha passat amb l’esperit de Giselle que ha viatjat des de la tomba del cementiri cap al món fosc i tèrbol de les Willis. Aquest segon acte, ara sí, es va omplir de la dansa clàssica més pura, elegant i sòbria.

Aquesta segona part, les ballarines van prendre tot el protagonisme a escena i van oferir unes composicions i un ball de puntes i un moviment de braços molt bell. I què dir de la primera figura, de Giselle, que va dansar els passos més complexos amb una esveltesa extraordinària. Tot va fluir amb un equilibri just i encalmat que només s’estroncava quan apareixia el duc de Silèsia que manifestava el seu lament i el seu penediment en solos elevats i arriscats, en un escenari pràcticament buit, però que li va quedar petit per abraçar-lo.
La “Giselle” era esperada i ens va compensar molt. Van estar davant d’una companyia de Moscou que treballa intensament respectant el seu patrimoni en dansa clàssica. Des d’aquí demanen que ens tornin a visitar per gaudir una altra vegada.

Una “Giselle” enlluernadora
To Top