Els premis literaris d’Òmnium Cultural d’enguany, que es van fer públics fa uns dies, han incorporat per primera vegada un premi de teatre a la memòria de l’actriu Àngels Poch. Aquesta primera edició se l’ha endut l’escriptor Manuel Brugarolas (Barcelona, 1946) amb l’obra “El retorn”, que proposa una reflexió sobre la guerra i com sacseja les persones i el seu entorn. El text serà publicat per la família Poch i s’espera que pugi als escenaris perquè es pugui conèixer de prop.
L’autor, satisfet amb el guardó i la festa de lliurament dels premis, ha explicat més detalls d’aquesta peça dramàtica. “És una història de retorn, com bé diu el títol. Parla d’uns joves que es retroben deu anys després, el 2003, de l’esclat de la guerra de Bòsnia. Assisteixen a un acte de memorial a les persones que van perdre la vida al conflicte. El retrobament dóna peu a conversar i opinar sobre els fets. Surt la confrontació, la mentida, el rebuig, la vergonya, la culpa… A mi m’agrada molt pensar i escriure sobre aquestes situacions que posen a l’ésser humà enfront un esdeveniment inesperat que impacti i que t’obliga a canvis, a prendre decisions… És un viatge cap a la intimitat a partir d’un fet exterior”.
Altres premis
“El retorn” és el segon premi en textos teatrals que guanya Brugarolas. El primer va ser el 10è Premi de Teatre atorgat per l’Ajuntament de Badalona i el Teatre Zorrilla de la mateixa ciutat amb l’obra “Les troianes” (Edicions Pont de Petroli 2017). Així mateix va quedar finalista amb del Premi Born de Teatre 2018 amb “La biblioteca”, que es publicarà aquest any en la mateixa editorial citada. De la primera, a més, se’n va fer una lectura dramatitzada al mateix Teatre de Zorrilla de Badalona. “Va ser una lectura preciosa i vaig quedar molt agraït. I és que sentir la veu i el to també és una bona alternativa”, expressa.
Citem el vessant teatral de Brugarolas, però el cert és que estem davant d’un escriptor polifacètic, capaç d’afrontar també altres estils com la prosa, el conte, i la poesia, i també el relat infantil. Recorda que el seu interès per escriure es va despertar quan era jove i no l’ha deixat mai, encara que hi ha hagut èpoques més intenses que d’altres perquè calia compaginar-ho amb la feina (ha exercit d’advocat) i amb la família.
Per a ell, “escriure és una addició com llegir” i el motiva crear històries a partir de realitats properes. “Les meves novel·les –diu–parlen de les relacions en l’àmbit familiar i de la parella. En canvi, en teatre, m’agrada més aquest debat humà que et genera un esdeveniment exterior i que et pot fer trontollar tot el teu món”.
A hores d’ara té una bibliografia consolidada amb tres novel·les, tres llibres de relat, així com faules i històries per a infants. Considera que ara hi ha més alternatives perquè les obres vegin la llum en editorials. “Durant molt de temps vaig ser un escriptor clandestí perquè hi havia molt poques possibilitats. Actualment, hi ha un boom d’editorials, moltes independents que fan una feina molt bona descobrint noves veus i amb edicions molt acurades”.
Bibliografia publicada
Manuel Brugarolas diu que va estar molt de temps escrivint a la clandestinitat perquè era difícil trobar editorial. Però va arribar un moment en què va tenir l’oportunitat de començar a publicar i ho ha fet en editorials de prestigi i de bon segell. Amb novel·la és l’autor de les obres “El crit”(1994), “Safari”(1998) i “L’any del te” (2004); en relats “El qui empeny l’amor per la finestra”, “El regal del mariner” i “Banquet caníbal” (tot a l’editorial Columna). La bibliografia es completa amb “Els conills savis” (faules, editorial Cruïlla) i “L’arbre de les claus” (infantil, també a Cruïlla).
