El Festival de poesia Elixir ha donat a conèixer una nova veu i escriptura. Es tracta de la mallorquina Cecília Navarro que, amb només 18 anys, acaba de guanyar el II Premi de Poesia Marta Pessarrodona a Terrassa. L’autora es va presentar al certamen amb un conjunt de versos del seu poemari “La mamella de Déu” que, per pur atzar, acaba de rebre el prestigiós 45 Premi de Poesia Catalana Josep Maria López-Picó, que concedeix l’Ajuntament de Vallirana i que està dotat amb la publicació de l’obra (se’n cuida Viena Edicions) i amb 3.500 euros.
Cecília Navarro encara no ha estat capaç de digerir la sorpresa. “Estic molt contenta i il·lusionada perquè no m’esperava guanyar cap dels premis on em vaig presentar, especialment el López-Picó que té molt prestigi i em publicaran l’obra”. La jove autora explica que el seu poemari, amb el títol tan atrevit i suggerent com “La mamella de Déu”, és “un viatge a la recerca personal per expressar la joventut a través de la figura maternal de la mare que convergeix amb l’espiritualitat”.
De Mallorca a Barcelona
La jove poetessa ve de Mallorca, de Llucmajor, i ara viu a Barcelona. S’ha traslladat aquí pels estudis. Està cursant el primer curs del doble grau de Política i Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) però ja ha decidit que abandona i que el curs vinent començarà el grau d’Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona (UB).
El canvi ve motivat perquè no s’acaba de trobar còmode en la formació escollida i pensa que en un àmbit vinculat al literari és més apropiat. “Sóc molt jove. En realitat a hores d’ara no tinc clara la meva vocació. M’agradaria escriure i viure de la literatura, però això crec que és molt complicat”. La Cecília va començar a escriure fa uns quatre anys. “Durant aquest temps he combinat diversos gèneres, com el relat, obres de teatre i la poesia”. Quan vivia a Mallorca es va apuntar a un taller d’escriptura de poesia i, un cop aquí, ho va fer a un taller del mateix gènere a Sabadell. “M’ha anat molt. Sempre s’aprèn. M’ha agradat. Em vaig apuntar sobretot perquè volia aprendre a fer un poemari amb una temàtica i una unitat”.
Llenguatge punyent
Tot aquest aprenentatge va donar fruit a “La mamella de Déu” sobre la que el jurat del Premi de Poesia López-Picó ha destacat la seva escriptura punyent i el fet que fos el seu primer poemari. L’autora coincideix en les valoracions. “En el meu cas, escric a partir d’una reflexió interior sobre temes que m’han influenciat com ara la religió, el sexe… Són temàtiques universals però recuperades amb una mirada contemporània. Hi ha una forma diferent d’explicar les sensacions”. I respecte al llenguatge, considera que els joves usen una manera d’expressió més directe i més concisa, menys carregada. I, per altra banda, la gent jove també cerca formes d’expressió més multidisciplinàries, combinant diversos llenguatges artístics”.
